|
SENSE SENTIT ESCRIC, PERÒ ESCRIC.
diumenge 17/agost/2008 - 01:45 470 2
Trobo a faltar un dia, unes paraules, un matí acompanyat, la sensació de respirar amb tranquilitat, amb la mirada que et mira amb seguretat.
L'oblit no existeix. La bellesa s'anyora sense cesar i es persegueix. memòria i profecia de sí mateixa. La bellesa és en si mateixa el que és la mort.
La llum està en l'aire o és aire la llum?
Bèc la llum, et bèc, m'il·lumines, em cremo en tú, t'il·lumino...
Som només una flama aixecats en el centre de l'aire, escalant entre l'aire, alimentats per l'aire.
Jo sóc tú, tú ets jo.
No som més que un alè de vapor reflexat en un mirall d'aire transparent, reflexats un a l'altre, creixent un de l'altre com aire i llum.
Ningú ha mullat més l'aire que lo que l'han mullat els meus ulls.
No existeixen notes més musicals que els sospirs amargs de la teva abscència.
Viuré enmig del teu somni, inocent, delicat, esperant que em trobis despert, sense somiar que em trobes en el meu son.
|
|
|