| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mrcs72
|
|
| |
No vaig fer la mili
 dissabte 23/agost/2008 - 10:18  1063  2
Em fa gracia dir que vaig ser un dels pirmers objectors d’aquest país. Vaig ser un d’aquells revolucionaris que es van manifestar en contra de la mili. Allò em va portar a estar casi 14dies tancat a la garjola, i tot per que mentres ens bombardejaven els antidisturbis amb aquelles bales de goma (que fan un mal de por) vaig tirar una de les pedres que duia a les mans, amb tanta mala punteria que vaig tocar just al mig del cap d’un picoleto. Només tenia 17 anys. Però ho tornaria a fer si calgués. Je je.
Després d’allò vaig fer un servei social com a objector de conciencia en un centre per discapacitats mentals.
Només vull dir que aquella experiència em va canviar la vida i em va fer veure que l’aventura que he explicat abans no va ser en va, ja que les persones amb les vaig conviure durant 18 mesos em van ensenyar lo sencilla que pot arrivar a ser la vida amb una mica d’afecte i comprensió. Ells només volien veure un somriure meu cada matí per estar contents. El menys important era qui era jo o com era, només demanaven que fos capaç de donar l’afecte que necesitaven. Hi havia gent que em deia.- Com pots passar tantes hores envoltat de subnormals. I jo responia. - Al tanto, no son subnormals, son discapacitats mentals, el subnormal mes aviat ets tu.
Avui encara tinc molt present aquela expèriència, la seva sensibilitat, la seva motivació i superació amb accions tant simples com aconseguir pelar una poma sense tallar-se, i les seves rialles simplement per que tu també estaves content.
Quan vaig sortir d’alli despres de 24 mesos. Ja que vaig estar sis mesos mes com a voluntari. La meva vida havia canviat molt i vaig entendre que el mes imprtant son les petites coses que ens presenta el dia a dia. Una mirada, un somriure, una caricia i no demanar tantes coses. Simplement afecte. El demés ja ve amb la pròpia convivència.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ailatan12 |
la sensibilitat
Sunday, August 24th 2008, 5:13 PM
Ostres, això si que és interessant... jo duc una vida que poc em complau, i a vegades penso que podria fer més per sentir-me a gust i col·laborar amb la societat activament. Per a mi, veure que vas estar en una experiència aixi tan temps... és encoratjador... i si em dius que va venir per Objector, encara més! jajaja és que mira que obligar a fer la mili... no m'imagino alguns amics meus actualment fent la mili... be, n'hi ha alguns que crec que per miops no l'haguessin fet, pro sino... pringaven tots, i son mes nyicris... ajajjaj
Gràcies, m'has fet somriure de complicitat!
Adw
Nat
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
