¿A quién va usted a creer, a mí o a sus propios ojos?
Hi ha cops que les paraules sobren. Son els ulls d’una persona, la seva mirada la que t’ho diu tot. I això és fantàstic. És una llàstima que no passi massa sovint...
Les paraules poden ser mentides,però els ulls...........aisssss els ulls d´una persona,a mi personalment em delaten els meus ulls.Massa transparenta la meva mirada.
Bona reflexió,però cada vegada més la gent està aprenent a mentir fins i tot amb la mirada!!!!
Jo sempre dic que amb el primer que em fixo amb una persona és amb els ulls jejejejeejje.
A mi la gent hem diu que no cal que digui res,els meus ulls parlen per mi,i que no tracti d'enganyar-los que em delaten (que punyeteros son els meus ulls,i xivatos,casundena......)peró que hi farem.
Nomes cal mirar-me per saber com estic o el que vui fer.I si vaig amb ells tancats .....hem menjo els arbres i les faroles i no guanyo per nyanyos.
Hi ha persones, que els seus ulls parlen sols, només cal observar-los i sentir i comprendre el que et diuen,totalment d'accord!!.Jo el que primer miro en qualsevol persona són els seus ulls, peró no ho diguis a ningú, eh!,jaja.Moltes gràcies pels teus escrits, els llegueixo i m'ajuden molt!!.Una abraçada!.
i tant,nomes cal mirar de qui venim, a els monus o simis no els entenem quan "parlen" pero ho diuen tot amb els ulls,com molts altres animals,sempre he pensat que es curios que et mirin als ulls,bona frase!!
Si prestes atenció, hi ha persones que si les mires als ulls, no cal que et diguin res, els seus ulls parlen sols.
De totes formes jo faria cas d'en Grouxo, encara que els meus ulls veiessin una altre cosa.
Els sentiments no hi entenen de paraules, es poden explicar i entendre molt millor amb mirades. I, gairebe sempre, "els teus ulls parlen una miqueta més q tu", o, com diria aquell petit príncep: "les paraules sovint són font d malentesos..."
Sera per això q jo em fixo tant en els ulls d la gent...són l'essència. Una finestra a l'interior d les persones.