| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Mistica
|
|
| |
... nen/na.
 dimecres 3/setembre/2008 - 05:16  1222  3
Quan era petita, solia anar a un parc a jugar sola amb un grapat de joguines que enterraba al marxar i no els tornava a casa.
Un dia, vaig veure que els meus juguets ja no hi eren. Algú els havia agafat!
La felicitat és un d'aquests bens que ningú te dret a treuren's. I fa mal fer-li a algú sense voler, pero passa.
Aquell dia, vaig seure'm a un banc, i vaig descobrir que hi han juguets que tenim i mai ningú veu.
Que els dits són millors soldats que els de plàstic, i que l'aire, siguent alliberat entre les dents, és un só que produeix motors més potents que qualsevol altre de bateria.
La infància no acaba quan perds les joguines, si no quan perds l'esperança, la imaginació, i la capacitat de sorpresa.
Molts hem perdut la infancia per factors tristos, per gent que no sabia que l'unic que te un nen en aquest món és un munt de somnis que valen molt més que la realitat.
Molts vam perdre la infància abans de perdre els juguets, així és la vida.
Alguns voldriem recuperar alguna cosa ja perduda...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
Es trist
Wednesday, September 3rd 2008, 5:44 PM
Jo crec que mai hauriem de perdre l'infància, l'esperança, la imaginació i aquesta maravellosa capacitat de sorpresa, com dius tú.
Malauradament hi ha persones que l'han perdut, per aixó dic que es trist.
La meva vida ha tingut molts entrebancs, no ha estat gens fàcil, però dins meu sempre hi he tingut la nena petita, que espero no perdre mai, perquè aixó m'ha ajudat molt a no perdre l'esperança.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
