| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nuria26
|
|
| |
Carteristes
 dissabte 6/setembre/2008 - 09:36  600  7
Aquest és un bloc d'indiganció.
Avui m'han estat apunt de robar la cartera al metro. Jo anava amb una ronyonera d'aquestes que et poses davant i que lligues per la cintura i estava tota distreta mirant la conversa dels del costat. Com que hi havia molta gent m'he quedat dreta a les barres de l'entrada (era un metro d'aquests nous). De cop he sentit com la ronyonera es movia i ràpidament he posat la mà pensant que era el mòbil que vibrava. Quina ha estat la meva sorpresa que m'he trobat la mà del meu veí (que portava tapada per un jersey) intentant obrir maldrestrament una de les meves cremalleres.
I jo que pensava que només robaven a guiris o a gent gran.. i ja veig que no.. qualsevol de nosaltres podem ser les seves víctimes.. així que ja ho sabeu.. a vigilar!
pd. i recordeu el noi aquell que hi havia de quedar? doncs al final no vem quedar i ara m'ha dit que està sortint amb una noia jaja així que.. s'ha d'aprofitar cada moment que els trens passen!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
misselvis |
hola
Sunday, September 7th 2008, 8:06 AM
uix quin mal rollo,ara a les guies turistiques de Barcelona hi posen que vagis al tanto amb les teves coses ,perque veus a alguns guiris,passejant-se com si fossin a Suissa,sobretot els japos,i aquest noi,doncs si ,totalment dacort amb la Galzeran ,la Yeliel i el Kangari.
|
|
Yeliel |
Aix, en quin país vivim
Sunday, September 7th 2008, 4:40 AM
Hehe, a mi tb em va passar, fa uns quants anys a les rambles.
Jo duia una motxilla petita a l'esquena, amb unes quantes cremalleres, i de sobte, vaig intuir, va ser pura intuició, us ho juro, q algú m'estava remenant alguna cosa. Jo q vaig, i abans fins i tot d girar-me, li foto una cleca als dits, i, efectivament, un immigrant nyicris em volia obrir la motxilla, i va quedar flipat amb la meva reacció, tant com jo; q tb podia haver-me trobat un tio d 2 metres amb una navalla. L'home, en lloc d marxar, es va quedar allà plantat i anava dient "me ha pegado, me ha pegado...". I evidentment tota la gent mirant.
No sabem mai com reaccionarem en moments així, jo no m'hagués pas pensat q reaccionaria d'aquella manera, una mica temeraria.
Si, Nuria, s'han d'aprofitar els moments; po tampoc ens hi hem d tirar d cap si no n'estem segurs, només per por d perdre'l. Si havia d ser per tu, no pateixis, q ja tornara, i sinó, no val la pena capficar-s'hi.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
