| |
...
 dijous 11/setembre/2008 - 06:29  1159  0
--Com us ha anat el viatge?
L'avi em va mirar i va deixar que jo respongués.
--Crec que bé, no estic segura. No us hem portat regals, ho sento.
--És igual! Ja no m'hi caben al calaix dels "regals de vacances de familiars/amics".
--I perquè no els tires?
--Qué borde ets, nena! La gent es preocupa en portar-te alguna cosa de les seves vacances i tu vas i zás a les escombraries!
Em vaig encongir d'espatlles. Ganes de discutir, les mínimes.
L'avi va mirar el meu germà amb mala cara. Sempre el va mirar raro.
--Fill, què va ser d'aquella dona amb qui et vas comprar un pis més gran?
El meu germà va aixecar molt les celles. Per un moment, vaig pensar que no sabia de qui parlàvem.
-- "aquella dona" com tu dius, és la meva xicota. I no ens hem comprat cap pis. El que us vaig explicar als dos, és que ella em demanava més espai.
Era inevitable. Sabíem que estava malament, però el riure no és una cosa que es pugui contenir. A l'avi li ploraven els ulls i jo em partia el cul...
--Però, encara segueixes amb ella, nen?
--Sí, algun problema?
--No fill, no. Però la teva germana i jo hem arribat a una conclusió sobre vosaltres dos durant aquests dies.
--Quina por em feu! Endavant, com diria la mocosa aquesta, he estat entrenat per menjar, viure i dormir amb les desgràcies.
--Nen, creiem en realitat que el que ella desitja, és que us caseu i tingueu fills.
La cara del meu germà va empal·lidir fins a tal punt, que l'avi i jo vam tenir un altre atac histèric de riure.
--Vejam fill, no teies por de que t'abandonés?
--Sí, avi, però això no té res a veure. No estic preparat per casar-me i molt menys per ser pare.
--Ningú no ho està, estúpid. Crec que heu sortit a la família de la teva àvia, ho dic per lo curts que sou tots.
El meu germà i jo ens mirem, els ulls engrandits, una mica així com "collons, com es passa".
--No sé, nen, però ja tens edat com per plantejar-te una mica aixó...
--Això fill, que si esperes molt, a ella se li passa l'arròs.
El meu germà em va mirar de reüll per veure la meva reacció. Després va esbossar un somriure tímid, de compassió i amor cap a mi. Anava a parlar però el vaig frenar amb la mà. No era necessari.
--Vell, la teva sinceritat és fastigosa.
--Nena, no em cridis "vell", sóc el teu avi. I perdona, ha estat inconscientment.
--No col·lecciono disculpes, ni perdonis. Ho has dit i ja està. Oblida-ho.
Es va produir un silenci trist. El meu germà em va agafar de la mà, i la va estrènyer amb força. L'avi mirava al capdavant.
--Estan segurs els metges, nena?
--Sí, o almenys això creuen. Té sentit. El passat passa factura. Massa pastilles. Drogues legals de recepta mèdica.
Vaig beure un bon glop de whisky. Era una ampolla nova. Estava comparant marques. Aquest era un Glenkinchie.
--Hauria estat una mare espantosa.
Ell i l'avi es van mirar. Cap no volia dir la primera paraula. Però l'avi sempre va ser valent.
--Nena, no ho saps. Potser sí i potser no. La realitat és que no saps si pots tenir fills. I què?
--I res, avi. Res.
--Potser jo tampoc no pugui. He de dir-li-ho a ella. Puc arribar a casa i dir-lo que és molt, molt possible que sigui estèril.
El cap de l'avi i meu van girar tan ràpid per mirar-se que gairebé xoquem. I per allò de la genètica, exclamem alhora:
--Tindràs geta!
El meu germà no s'ofèn, mai. És un tipus curiós, el meu germà. Ens va mirar molt seriós i va preguntar:
--Creieu que no colaria?
--Fill, si jo fos ella ja t'hauria abandonat, fa temps.
--I tu que penses, nena?
No em trobava en el meu millor moment. I donar consells és avorrit i perillós. L'avi em va mirar com dient: "cura amb el que li dius a aquest tarat".
--Doncs... tinc una idea.
L'avi li va entrar pànic. Vaig notar com es tensaven les seves espatlles. La calada que anava a donar a la seva pipa va quedar en suspèns...
--La vida és pur atzar No? Tot casual. Doncs bé, folla amb ella una vegada sense preservatiu, si es queda embarassada, t'hi cases i ets pare. I si no s'hi queda li dius que necessites espai.
Es va quedar molt seriós mirant-me. L'avi es va emportar la mà al front i movia frenètic el cap d'un costat a un altre.
--Fill meu, no l'escoltis, si us plau!
--Tens raó, nena. Atzar, destí. M'agrada. Et faré cas.
Jo vaig somriure plàcidament, vaig sospirar i vaig beure un altre glop.
--Sous torracollons!, els dos
--Avi, calla i beu, si us plau.
--Creus que només he de follar una vegada sense presservetius o ho faig almenys dos o tres vegades?
L'avi em va mirar desesperat. El vaig ignorar visualment.
--Quin és el teu numero de la sort?
--El sis!
--Alça, ja tens la teva resposta, germà.
Ell es va abalançar sobre mi i em va abraçar eufòric. Després es va acomiadar de l'avi i se'n va anar molt de pressa.
Passem uns minuts en silenci.
--t'has tornat boja, filla?
--Qué va avi, què va! Quan sigui pare, estarà ocupat i no donarà tant pel cul.
--I com saps que deixarà la seva xicota embarassada?
--Fa dues setmanes, ella em va dir que estava prenent un tractament d'hormones, i li punxava els preservatius.
--Que dolenta, que bèstia!
Vaig assentir.
--Estàs bé, nena?
--Sens dubte, tot el bé que es pot, estant malament.
L'avi va concentrar la seva mirada als cordons de les seves sabates. Sabia quan callar. Do beneït.
--t'agrada el nou whisky, avi?
--No està malament.
--No, res no està malament. I algun dia, començarà a estar bé, de nou. És suficient. Veritat?
--No ho sé.
--Ets un esgarradies, avi!
--Pot ser. Per què li has dit al teu germà que no li hem portat cap regal?
--Em quedaré amb l'ampolla de whisky que li hem comprat.
--Ahhh... em sembla sensat. És a casa teva?
Vaig assentir.
--Vol venir a sopar, avi?
Vam somriure i ens en vam anar.
|
Contactes
Registra´t
