|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de Hemingway
|
 |
|
Què vol dir ser ciutadà del món?
divendres 12/setembre/2008 - 02:00 1090 9
No sé què vol dir ni crec que ho sàpiguen el que diuen que ho són. És una expressió sense suc ni bruc, sense cap punt de referència, d'aquí caic i allà m'aixeco i anar fent.
La millor manera de ser obert al món és estimant el lloc on vius, el seu paisatge i la seva gent. Éss com aquells que diuen ser solidaris amb el que passa a 10.000 km però veuen l'àvia del pis de sota que baixa a llençar les escombraries i no són capaços de dir-li "deixi estar, ja li baixo jo" o preguntar-li si necessita alguna cosa de la botiga o, encara que sigui pesada, donar-li una mica de conversa. lo de l'Àfrica o lo de l'Iraq tu sol no ho arreglaràs, però pots fer feliç a algú que tens a prop.
El món comença on vius. Deixem de dir tonteries que no porten enlloc perquè no parteix d'enlloc ni hi ha darrera cap mena de convicció ni un afany de donar-se menys importància o de millorar la propia vida.
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 Clidice |
I respecte al que diu en Kangari
Saturday, September 13th 2008, 4:42 AM
1. No oblidem que en el temps dels estoics, que comencen a caminar al III aC fins a l'I dC, imagino que imperi romà ho identifiques amb l'emperador Marc Aureli, no oblidem, insisteixo, en què el món era molt petit per a ells.
2. El seu concepte d'Humanitat no incloïa aquells pobles que no pensaven com ells i que, dins les seves pròpies ciutats no eren considerats com a ciutadans i/o Humanitat ni dones, ni esclaus, ni estrangers. Per la qual cosa l'estoïcisme queda una mica fora d'allò que avui dia podríem anomenar "ciutadania del món".
Que algú ho utilitzi per justificar la seva idea del mateix ho trobo genial, però que aquesta idea sigui vàlida i que alimenti la majoria dels "xupi-guays" que diu en Hemingway, bé, permeteu-me que ho dubti.
|
 |
 Clidice |
Diuen
Saturday, September 13th 2008, 4:31 AM
que Shimon Peres va dir: "tothom té dret a ser igual per això tothom té dret a ser diferent". Que jo sóc igual, en humanitat, a un australià, ningú m'ho nega, però en nom d'aquesta igualtat blasmar les meves arrels, els meus costums, la meva forma de veure el meu entorn hereva dels qui m'han precedit és un símptoma de què tampoc seré capaç de respectar el mateix en l'altre. D'abominar d'allò nostre a dir-li a l'altre que allò seu és una merda enfilada en un pal només hi ha un pas. I, a més, em nego a ser igual, com si fos un be, als demés. Em nego a negar-los-hi la riquesa de la diferència, em nego a no aprendre mai més res de ningú.
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|