| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de viking
|
|
| |
moment intensos..
 dissabte 20/setembre/2008 - 02:58  455  6
aha..!!Us enrecordeu de quin va ser el vostre moment meravellos..?aquell moment mà gic que no podreu oblidar en la vida..?aquell moment que vau anhelar i a la fi es va aconsseguir.?no parlo de moments especials..si no INTENSOS..moments especials n’hi ha molts,ùnics també,com el naixement d’un fill ..intensos,d’aquells que ratllen l’extasis, no gaires..
Pot ser una tonteria,però ara us explico el meu..de petit recordo que per la televisio..a l’unic canal que hi havia vaja,van posar un programa on sortia grups de diversos paisos cantan balls folklorics..en un moment donat van sortir els cors de l’exercit Rus..en aquell moment el mon es va aturar..vaig quedar captivat..la musica..les veus..les dances que oferien eren d’un altre mon..quan es va acabar vaig decidir que havia de veurel’s..com fos..en viu..tenia llavors 7 o 8 anyets..al llarg dels anys i per coses de la vida aquest somni va quedar soterrat...un dia posant la tv..vaig veure que per una visita que va fer el papa(el de roma)doncs van fer un concert dels cors de l’exercit rus...Com una fletxa aquell record va aflorar amb mes força que mai..
Nadal de l’any passat...No m’ho puc creure..sòc al auditori de BCN..comença el concert...cada peça,cada dança,cada interpretacio es un regal per els meus sentits..en mes d’una ocasio una llagrima de felicitat rellisca galtes avall..finalitza el concert i jo estic en un nubol de coto fluix..
el recordo ara com si hagues passat ahir..
Aquest any no tinc amb qui anar-hi,però tot i aixo si no puc ,tinc aquest record tan intens..que no s’esvaira.
Si algu te oprtunitat dÂ’anar-hi,que no sÂ’ho perdi..no sÂ’enpenedira..
i vosaltres..?teniu algun moment intens..?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
tres moments...
Sunday, September 21st 2008, 8:03 AM
Per negatiu però intensÃssim: als sis anys, veure el primer carrusel de ponis i sentir que eren esclaus i que jo no els podia alliberar.
Per negatiu però intensÃssim: abraçar a ma germana, de debó per primer cop, quan ella 20 anys i jo 23 i em va dir que el seu company no sortiria de l'operació amb vida.
Per negatiu/positiu i intensÃssim: pensar, ara fa dos anys, que em quedava poc temps de vida i descobrir que, només, podem viure ara i aquÃ, i que el que no haguem fet avui, potser ja no tindrem l'oportunitat de fer-ho.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
