Article del bloc de Mikus

DOBLE O RES

dissabte 20/setembre/2008 - 05:50 435 0

Un home que riu és una font;
el que mira la pluja cau lentament sobre sí mateix.
La sombra dels arbres pertany a les ones.
El gust de l'oli se sent als mercats.

Això és cert.
També és veritat que hi han paraules que sonen, lluny,
com el mar que abandona a la platja els restes de la lluna;
paraules construides amb la llum dels boscos,
el metall del que està fet el soroll dels trens.

Això també és cert.
I també: En els motors freds agonitza el lleó blanc de la matinada.
L'olor d'una rosa puja de les bodegues.
Del cor del mort s'escapen els coloms.

Tot és veritat.
Un riu és del tamany de l'home que s'allunya d'aquell riu.
La dona és blava quan veu les montanyes.
El que trepitja la neu, camina sobre el gel.

Tot és cert. I dius:
Les campanes converteixen la ciutat en un vaixell perdut.
I sé que això és cert.

Obro els ulls i tú veus un jardí; miro la nit i per a tú aquests versos son la nit.

Tú saps que és veritat. Has vingut a dirme:
-O ho acceptem tot o és que tot es mentida.-

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per Mikus? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics