| |
no hi ha camins infinits
 dijous 25/setembre/2008 - 12:55  1085  4
"Desert d’amics de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s’haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma tristura"
Jordi de Sant Jordi
...no hi ha camins infinits,
i fins i tot
els deserts arriben on morir;
mar endins
sÂ’esfondren gavines i cel;
jo vinc dÂ’on no vinc;
la terra, la pluja i el vent,
el riu i lÂ’home
caminem tots dos alhora sempre avall,
des de lÂ’alba
fins a lÂ’altra vora
amb cor, punys i dents,
memòria i ulls,
i mans per a la lluita
i per al treball;
per a collir la fruita:
la suor degoteja
esguitant la terra de sang;
i mans per a estimar-te a tu!
...escolte els gemecs de la terra,
el retruny de les velles paraules;
la mort sempre venç;
una dona ha parit un fill!
i un home trepitja un ram de flors.
...mÂ’alce com el vent;
qui pot dir-me cap a on vaig?
...necessite aquesta pà tria
com si fora el teu cos
l’endemà d’haver-te conegut;
un somni dÂ’ulls cabells i mans;
lÂ’aigua sÂ’hi esmuny
i el desig de tu seÂ’m roman.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
