|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
 |
|
Allende, i els herois i una pregunta
dissabte 11/octubre/2008 - 07:03 469 14
Hi ha uns versos preciosos de Raimon quediuen que ve d'un silenci antic i molt llarg "sense místics, ni grans capitans", en els que jo em trobo molt representat. Els místics i els grans capitans, cadascú per la seva banda, em fan pànic. Però Raimon mateix es contradui al dedicar una cançó al comandante Ernesto Che Guevara. En què quedem?
Jo ahir vaig dir que Franco i Pinochet havien fet bons a Companys i a Allende que havien estat mal governants. I vaig posar el dit a la llaga en que Allende es suïcidès. Probablement no ho havia d'haver fet perquè els mtes són intocables. Si et poses amb un tota l'esquerra se sent ofesa (o tota la dreta, o tots els nacionalistes).
Desprès, mirant la biografia d'Allende llegeixo que mai va arribar a tenir el 40% dels vots dels xilens, que va perdre les darreres eleccions, que la situació econòmica i social durant el seu mandat va ser pèssima (és evident que els USA hi van col.laborar a que fos així) i que fins i tot hi van haver-hi revoltes de les classes populars contra ells.
Jo no dubto de les bones intencions de Allende, ni nego que Pinochet sigui un assasí, però em nego a tenir herois, a construir mites falsejant la realitat.
Deixo que algún esquerrà conspicu em contesti a la pregunta del perquè els únics estats iberoamericans que tenen clase mitjana són l'Argentina i Xile.
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 sarralenc |
Discussió interessantissima!
Sunday, October 12th 2008, 1:34 AM
Vegana i Poetigat teniu tot el meu recolzament,
i com diu en Persi:
"que m'encanta que siguis una rebel incondicional contra sistema etc...
Ara, perdonéu-me tots dos (vegana i Poetigat), PERÒ....
Serà pels meus anys (pocs vells son "extremadament" liberals),
o serà perque ENCARA TINC "ESTALVIS"(¿de qué menjaría,
sino en tingués?)em sembla que en Persi té la raó.
Els assasins son assasins i AQUÍ ningú els defensa.
Crec que ni en Persi ni jo "justifiquem" ni la rebelió
militar ni el govern que van posar els militars de tots dos
països. COMDEMNEM ambdues coses.
Jo també tinc fé en la classe mitja ( no son angelets);
però son elements que donen "estabilitat" a governs
que poden mantenir una democràcia. Per a mí, aquesta és una
de les raóns perque Catalunya, SEMPRE ha sigut més
democràtica que Espanya. A Catalunya més classe mitja
a Espanya (i més a Andalusía i Extremadura)gairebé
NO EXISTENT.
Per altra banda, el caos de Barcelona no li done, jo,
la culpa a Companys. Primer, abans del aixecament de
Franco, el caos no era ni una décima part de la que
va ser després del 18 de juliol. I el desodre d'abans del
"Alzamiento" era molta culpa també dels mateixos feixistes
que preparavan el cop. Una vegada trencada la autoritat
del govern, ja Companys no va poguer fer res per restablir
l'ordre. Interesos de la URSS barrejats amb les bojeríes
perpretades per fanàtics assasins (no vull dir ni "d'esquerres"
ni "socialistes" ni "anarquistes"--aquests eran els ROTULS
que ells s'autoimposaven) van donar la victoria als feixistes.
Puc estar errat; però és el que jo crec.
Pau i abraçades per tots i totes i VISCA CATALUNYA LLIURE!
|
 |
 Poetigat |
...
Saturday, October 11th 2008, 8:07 AM
Si home el cop d'estat va ser culpa seva, i al Companys també el van afussellar per culpa seva, i tant...
Allende va intentar construir un socialisme real de manera plenament democràtica. Evidentment, principalment Estats Units i tots els seus titelles l'hi van impedir. I va ser un home que sempre va demostrar sobradament la seva honestedat, quan de polítics honestos n'hi ha tan pocs...
I no es pot negar que va morir com un heroi, es va engegar un tret un minut abans que Pinochet i companyia entressin a on ell estava, no els hi va donar l'alegria de torturar-lo i matar-lo, i ben fet que va fer. Hagués pogut intentar fugir abans i no ho va fer, es va quedar defensant la Moneda amb un reduït grup d'homes davant tot un exèrcit, i el que els hi va costar als Pinochet i cia conquerir-la.
Pinochet i Videla han estat dos dels dictadors més monstruosos i sanguinaris que hi han hagut, però, és clar, ara a Xilè i Argentina, hi ha clase mitjana gràcies a ells, segons tu, que content que estic, visca la classe mitjana argentina i xilena, visca, visca, encara els hi hauran de fer un monument al Pinochet i al Videla.
|
 |
 Poetigat |
Així morí un gran home
Saturday, October 11th 2008, 7:29 AM
Discurso de Allende
"Seguramente ésta será la última oportunidad en que pueda dirigirme a ustedes.
La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Postales y Radio Corporación.
Mis palabras no tienen amargura sino decepción
Que sean ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron
Ante estos hechos sólo me cabe decir a los trabajadores:
¡Yo no voy a renunciar!
Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo.
Y les digo que tengo la certeza de que la semilla que hemos entregado a la conciencia digna de miles y miles de chilenos, no podrá ser segada definitivamente.
Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza.
La historia es nuestra y la hacen los pueblos.
Trabajadores de mi Patria: quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia, que empeñó su palabra en que respetaría la Constitución y la ley, y así lo hizo.
En este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes, quiero que aprovechen la lección: el capital foráneo, el imperialismo, unidos a la reacción, creó el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición, la que les enseñara el general Schneider y reafirmara el comandante Araya, víctimas del mismo sector social que hoy estará en sus casas esperando con mano ajena reconquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios.
Me dirijo, sobre todo, a la modesta mujer de nuestra tierra, a la campesina que creyó en nosotros, a la abuela que trabajó más, a la madre que supo de nuestra preocupación por los niños.
Me dirijo a los profesionales de la Patria, a los profesionales patriotas que siguieron trabajando contra la sedición auspiciada por los colegios profesionales, colegios de clases para defender también las ventajas de una sociedad capitalista de unos pocos.
Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron y entregaron su alegría y su espíritu de lucha.
Me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos, porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente; en los atentados terroristas, volando los puentes, cortando las vías férreas, destruyendo lo oleoductos y los gaseoductos, frente al silencio de quienes tenían la obligación de proceder. Estaban comprometidos.
La historia los juzgará.
Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz ya no llegará a ustedes.
No importa. La seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes.
Por lo menos mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal con la Patria.
El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.
Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.
¡Viva Chile!
¡Viva el pueblo!
¡Vivan los trabajadores!
Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano, tengo la certeza de que, por lo menos, será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición".
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|