|
Per vosaltres
dissabte 11/octubre/2008 - 01:29 484 3
Per totes, perquè fins i tot les que penseu que no sou tan hiperactives com jo en algunes coses, estic segura que treballant la vostra felicitat feu un entorn més feliç (que és en el fons pel que treballem les hiperactives, tot i que les maneres de la lluita prenguin formes diferents).
Perquè hi ha molta gent fent coses arreu, per millorar la nostra temporal estada al món, per compartir-ho en els blocs i els comentaris, per discutir, per posar-hi música, per fer pancartes, per educar a les aules (o intentar-ho!!!) i a les vostres criatures per fer-les ser les millors persones que poden ser, per anar a les manis, per fer poesies, per regalar idees i històries, per provocar-me somriures i fer-me bullir la sang (jajaja, però això no té mèrit, que jo bullo sola!!!) i perquè som moltes i molts els camins per caminar... Us dedico una poesia del meu amic Polski
Lo que molesta al enemigo
Es que sepamos florecer entre los escombros,
Que echemos raíces de nuestras llagas
Y que cantemos con los mismos tonos
De nuestra agonía.
Lo que conmueve a los tiranos
Es esa luz que amamanta de nuestro dolor,
O que aun bajo el peso
De las más agrestes botas
Resplandezcamos amparadas por esa pluma
Estúpida,
Perenne,
Hermosa
Y febril de la esperanza
Xavier Bayle (Manuales de Tránsito 2003)
Una Voll? (amb el Poeti dos, que ja fa dies que brindem!!!)
Ahhh, i per cert, quan m'emborratxo, no abraço fanals com pot haver semblat per una resposta que li he donat al Campbell en el seu bloc sobre les muses... jo m'abraço als arbres i articulo alguna cosa semblant a:
"t'estimooooo moooolt i no dixaré que et tallin maaaaaiiiii... tu shurooooooooooo" (mentre em cauen uns llagrimots immensos pq els meus companys lluiten per desenganxar-me del tronc i em demanen per la meva vida sexual... enfotent-se dels meus únics, autèntics i veritables sentiments ecologistes i de resistència a l'enemic deforestador per mantenir-me abraçada a l'arbre...)
Ho dic per si mai acabo en tal lamentable estat... que no us espanteu... i que no em desenganxeu de l'arbre, a no ser que em pugueu oferir una alternativa vital i ecologista més satisfactòria...
:P
|
|
|