| |
AMB TÚ SENSE MI.
 dissabte 11/octubre/2008 - 03:13  435  1
I
Com menjar sense tu, sense la piedosa costum de les teves ales, aquells moviments íntims, aquells que refresquen la mirada de qui et mira inútilment.
Sense tu, ni el pa ni el vi, ni la vida, ni la fam, ni el gustós color del matí ténen cap sentit ni de res serveixen.
Allà, a fora, hi ha el mar;
Allà, a fora, hi ets tú.
Menjant tú sense mi:
La teva fam, el teu pa, el teu vi i el teu demà.
Jo aquí, davant de llençols foscos i beguda amarga,
Davant de plats sense gust ni colors.
Ho intento, sí! Ho intento, però de què…
Tú t’emportes les olors, colors i
el gust de la vida.
A fora hi ha mar i aire.
Dins, jo sol davant la taula parada que ha perdut la seva veu i alegria.
II
Hi han matins que m’acompanyes,
Hi han dies que em guies.
Existeixen estius calorosos,
Existeixen hiverns freds,
Tardors marrons,
Pero cap primavera cap dins teu!
III
Qui pogués mossegarte lentament
Com una fruita àcida.
Qui pogués dormir en la teva tranquilitat;
Com un dia en una vall d’alta montanya, neta, blanca, verge…
Qui pogues aixecar la bandera de la sinceritat
Contra el dur horitzó de la teva bellesa,
I arrossegar somrient la tristesa,
Trencada la pau i el pas indiferent.
Qui pogués, amor meu, la revoltada
Resistencia d’un cor distret
Conduir cap a tu un t ‘estimo sincer.
Qui ostenta alta com una copa,
L’arc de sant martí sense rival amb la mirada
Desde la teva llum la meva cegera et busca.
IV
No he tingut cap altre llei que la teva figura
I el lliç del teu cavell com abric;
La teva camisa negra, el meu enemic;
La teva boca em desvela un somriure insegur.
|
Contactes
Registra´t
