| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Octubre Oxidat
 dilluns 20/octubre/2008 - 09:45  660  3
Fa ja temps que vaig apagar els meus renglons. Suposo té raó en Robe Hiniesta quan diu que, de vegades, no hi cap reivindicació. Sigui com sigui, avui no és ahir. I els meus ahirs, avui, es perden entre ones d'escuma i sal. Els meus ahirs, ja no em pertanyen. Els meus ahirs van minvar al meu retrovisor esquerre, i s'han esborrat del mapa per complet.
Fa poc més d'una setmana que vaig fer les meves maletes per a perdre'm entre les muntanyes. Han estat tan sols set dies que han estat més que suficients per a perdre'm del tot. Una maleïda setmana que avui, dilluns, queda enrere. Una setmana que és l'última d'un bon grapat de coses apreses. Una setmana que és la primera de seguir sense entendre perquè, sovint, les coses acaben tan malament entre dues persones. Pot ser que això no ho arribi a entendre mai. Pot ser que no vulgui ni saber-ho. N'hi ha prou amb saber que aquest patiment marxarà, al costat del d'Iván Ferreiro, quan desperti. Pot ser que la vida es redueixi a això. A un grapat de vivències. I a un altre de morts. No ho sé...
Avui m'he assegut per a veure com s'oxiden les muntanyes davant els meus ulls, curiosos com els d'una criatura. I s'oxiden. Irremediablement s'oxiden les muntanyes. Tot s'oxida. I tot s'oxida perquè, quan passin un grapat de segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys, o com vulgui que conti ara l'ésser humà les seves misèries... S'oxida tot perquè quan es torni a moure alguna cosa, un cruixit ens recordi el que va haver. El viscut. El que queda viu i tot allò que va marcir.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
Em sap greu
Tuesday, October 21st 2008, 9:04 AM
ei! Petit Princep, no m'agrada llegir que estàs trist, que t'han fet mal. Esborra aquesta setmana de la teva vida, però aixó si, apren de tot el que has viscut.
I decididament afirmo, per propies experiencies, que has de viure el present, no hi ha res més, ni passat ni futur, tot és volàtil.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
