| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Hotel Garraf-I
 dimecres 22/octubre/2008 - 09:00  545  10
Nota del autor: Per tal d’evitar possibles mals entesos el autor recorda als seus lectors que autor i narrador no tenen perquè coincidir. Es com si s’expliquéssin les memòries d’un ruc –un guarà o qualsevol altre mena de pollÃ- en que no es podria pretendre que ruc i l’autor fossin la mateixa persona. O sÃ.
A la ClÃdice, i al moviment de malucs femenins en general.
1
Ignoro si de la meva vida es pot dir que es complicada o no. Sovint tinc la sensació que vaig ser malcriat pels meus pares i que els ventallots que em dóna la vida em fan més mal del que seria raonable. Tinc la sensació que em van fer massa feble. En una infantesa sense problemes, sent el rei de la casa i de bona part de l’univers, semblava que quan sortÃs de casa tot s’hagués de regir per les mateixes lleis. I no. A fora, jo sempre he estat un més. Sense privilegis. O sense tots els privilegis que se suposava que havia de tenir. I, ja dic, cada vegada que les coses no surten com jo penso que tenia dret a que em sortÃssim, la meva à nima treu foc pels queixals, qüestiona l’existència i la bondat de Déu i clama per a que torni a ser crucificat.
Aquest carà cter tan feble, tan irritable, fa que la meva famÃlia em deixi sortir a airejar-me de tant en tant. Normalment vaig al Hotel Garraf. El Hotel Garraf està a tocar de Castelldefels, tot i que administrativament pertany a Sitges. Només a 17 kilòmetres de Barcelona, però, malgrat tot, et permet respirar, omplir-te els pulmons de la llibertat que dóna la solitud i la mar per a poder tornar a les galeres amb els músculs i el cervell reforçats.
Aquest cap de setmana d’octubre necessitava marxar. Dues sentències contrà ries m’han deixat absolutament fotut. Tot i que no havia donat garanties als clients de que guanyarÃem, jo ho tenia molt coll avall. I ara, malgrat que encara es pugui recórrer, les esperances són mÃnimes perquè ja se sap que els magistrats de l’Audiència prà cticament no es miren els expedients. A banda de les pallisses que em fotran els clients –per als quals la culpa de tot sempre la tenen els advocats, sense tenir en compte si els jutges són uns ignorants i/o uns cabrits o si ells han fet el ridÃcul en el judici- no puc deixar de pensar, es clar, en els 36.000 € que de moment em diuen adéu....
M’agraden les putes que hi ha a l’autovia de Castelldefels. Trobo que des de que les romaneses han vingut aquà a exercir la profesió més vella del món, han rejovenit la plantilla i han abaratit preus. Ja sé que això no es pot escriure d’aquesta manera però és la puta realitat. Només cal veure com d’indignades estan les putes indÃgnenes amb les romaneses que els hi estan fotent tot el personal. Perquè, a més, la romanesa té quelcom d’apassionat que aquà ja no es troba. Veuen Europa occidental com una oportunitat per tal d’escapar de la misèria i s’hi aboquen sense fre. Es clar que jo també n’he trobat algunes d’inexpertes a les que prà cticament no he pogut tocar. Al seu paÃs, quan Ceacescu manava, potser els seus pares tenien cà rrecs importants i ara han hagut de posar el cony a treballar a la Rambla –ara l’autovia perquè a la Rambla hi ha la Pompeu- per a poder menjar....
L’únic que no m’agrada d’aquestes putes d’autovia es que et fan el servei al cotxe o al bosc. Al cotxe, a la meva edat, ja comença a ser incòmode. Quan aconsegueixes una certa posició i uns certs kilos creus que nt’has guanyat el dret a follar còmodament. No dic estirat, dic còmodament. I al cotxe tot el fa nosa: el volant, el canvi de marxes, els seiients, el sostre, tot...I al bosc, a l’intempèrie, tens la sensació que et pot passar qualsevol cosa; que d’un moment a l’altre arribarà un malfactor, t’amenaçarà amb una navalla o amb una agulla infectada (que és pitjor) i sort en tindràs si li pots donar tots els calés. Ja se sap que les coses barates surten cares. En matèria, de putes també. Deixeu les putes miserables pels miserables i, si la vostra butxaca us ho permet, aneu amb les d’alt standig i ja m’ho fareu saber...
A la meva mare i a la meva dona els hi fan pà nic les Costes del Garraf, però jo trobo que és una de les carreteres més belles de Catalunya. Llà stima que hi hagi tan trà nsit. Llà stima que sigui impossible avançar als putes camions que van a pas de tortuga. Però si t’ho prens amb una mica de calma, si al cd portes música de Beethoven o Wagner i mires per a finestra veurà s que a una banda tens uns acantilats magnÃfics, colossals, èpics i a l’altre el Parc Natural del Garraf on es veu que uns monjos budistes hi ha fotut un convent que està molt bé....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Poetigat |
La prostitució
Wednesday, October 22nd 2008, 12:20 PM
La prostitució és un tema on hi ha molta hipocresia. Al nostre paÃs viu en la alegalitat, és a dir que, és com si no existÃs. No existeix, però Barcelona, sense anar més lluny, és una de les capitals de la prostitució d’Europa. Jo sóc ferm partidari de que es reguli per llei, com a forma més eficaç de lluitar contra les mà fies i respectar alhora la llibertat de la gent. D’altres, com la majoria dels nostres polÃtics actuals, prefereixen no mullar-se i anar trampejant legalment amb els problemes que genera, i alguns serien partidaris de la prohibició, sobretot, des de certs col·lectius feministes (no totes, d’altres dones també defensen la regularització des de posicions feministes). Cal recordar que també existeix la prostitució d’homes i infantil, tot i que és cert que gairebé tota la clientela és sempre masculina. En un món ideal està clar que no existiria la prostitució, però la meva opinió personal és que quan arribem a aquest món ideal, o gairebé ideal, si és que mai ni ens aproximem, cosa que dubto, tot i que vull afegir el meu esforç personal per intentar-ho, l’últim pas per confirmar que hi hem arrribat, serà que haurà desaparegut de manera natural, o estarà en uns mÃnims l’exercici d’aquesta professió, que no debades està considerada la més antiga del món i que crec que, per desgrà cia, encara té molt futur per endavant. A més, a la societat capitalista, qui més qui menys ens hem de prostituir d’una manera o altra per sobreviure, els diaris de més tirada ingressen barbaritats en anuncis de prostitució, o sigui que no sé a que bé tant escà ndol i per què hem de seguir mirant cap a una altra banda. Prostitució: legalització, regulació i persecució de les mà fies.
|
|
Vegana |
també n'hi ha de brasileres...
Wednesday, October 22nd 2008, 9:12 AM
que han fugit buscant el guany rà pid, i que quan t'expliquen d'on surten, com se'n surten, com ens n'aprofitem, com es blinden l'à nima i els sentits, com ja només troben el gaudi estimant altres dones perquè per a elles, estar amb un home significa domini i un joc d'enganys... se't cauen els ovaris a terra.
I com a mÃnim la que jo he conegut, una negra que diu que no ho és perquè al seu paÃs n'hi ha de més negres que ella i és racista com la que més, no sap ni el significat del mot capitalisme... i es creu que el cel, al Brasil, és més aprop de la terra, pq es veu més net que a Castelldefels.
Aquest món té un submón soterrat molt dens i que ni em puc imaginar.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
