| |
COSES MEVES 1200 CREC...
 dilluns 27/octubre/2008 - 05:01  507  2
De vegades sento que soc David sense onda, que lluito contra una tempesta de sorra, que em sobrevé imparable i que em cobreix, de primer em nega la visió cobrint-me el tel de llum, i després va dipositant-se en mí.
Una tempesta de sorra gruixuda que inamovible m'envolta sencera i després penso que aquest desert será la fí.
sempre m'alço pero de moment crec que vull deixar d'exhaurir les forces inútilment,
vull simplement acotar-me, i cobrir-me el cap per tal que aquest brunzit no se m'escoli pels timpans, i després ser una estatua amorfa, m'és igual, curvilinia, una anamorfosi solidificada enmig del no res.
avui era un d'aquells dies on volia solidificar-me i prohibir el pas a qualsevol mot aliè al meu cap, tancar la paradeta del somriure ilús, i la veu docçeta per esser només
que la muntanya arenosa que han creat, i m'ha dit:
-no pots ser més bona i més intel·.ligent que ells. t'aixafarán...
i m'han enviat una ferotge tempesta de sorra, i pel demés, una estrella de mar resseca i groquenca llençada vora mar, escupida per les ones de la vida.
|
Contactes
Registra´t
