| |
Carta al meu gat: D'espirals i pactes
 divendres 7/desembre/2007 - 12:20  582  1
Estimat Zelig,
últimament no t’he escrit perquè havia entrat de nou en l’espiral dels pensaments i sentiments inexpressables per carta. Enmig de l’espiral, algú em va explicar una història. Ara et vull explicar aquesta història perquè em sembla que igual només un gat la pot entendre. Te l’explicaré en l’estil literari que crec que li escau a una història tan estranya com aquesta. Bé, així ho intentaré almenys... És una història certament bastant increïble i no me la creuria si vingués d’algú altre, però la meva font és de plena confiança. Naturalment, no puc revelar la meva font, ni tan sols a tu.
Bé, el cas és que es veu que es van conèixer en l’últim vagó de l’últim metro, una nit qualsevol. Sembla que tot va ser mirar-se als ulls i alguna cosa va passar que ja ho sabien. Vagament, un gest mutu de complicitat i un bar de matinada. Dues cerveses, mentre el bar ja tancava. I una breu conversa, gairebé incomprensible. Quan s’aixecaven, ja havia nascut el pacte. Aquella mirada havia de prevaldre sobre totes les coses. També s’havia de dur més enllà de tots els límits inimaginables del desig. Ara, ja fa temps que es veu que es reuneixen un cop per setmana, a casa d’ella. Pel que sembla, s’acosten l’un a l’altre i es miren, llargament, en silenci absolut. De vegades es treuen la roba, de vegades no. No s’han tocat mai, ni tan sols la més lleu de les carícies, ni es tocaran mai. Pel que es veu, aquest era el pacte. Però, mirant-se es veu que s’hi poden estar hores...
Aquesta història, personalment, m’ha inquietat molt. Només em faltava aquesta història enmig de l’espiral. Te l’he escrit breument per mirar de treure-me-la de sobre. El que senten en aquelles mirades ni ho sé, ni t’ho puc explicar. No en tinc ni idea, i, a més, no ho vull ni intentar imaginar. El que no entendré mai és que hi pugui haver gent pel món tan pervertida. Però així és la vida humana de vegades, i així t’ho he intentat explicar.
Fins la propera gat, i si no et torno a escriure, és que he caigut indefinidament en l’espiral dels pensaments i sentiments inexpressables per carta.
O, més probablement que tot això, per mandra.
|
Contactes
Registra´t
