| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Mariu
|
|
| |
la mare que em va parir
 dilluns 10/novembre/2008 - 08:56  1218  6
ais........ no se per a on començar i la veritat es que estic molt inspirada agraida i per variar somrient ... es que aquesta illa es una lliço cada dia ... o cada setmana pero es cert ... em van dir que l'estiu si viu molt be i es molt diferent........
..... i la tardor i l'hivern es per fer deures ... juer amb els deures ... jo vaig arribar el mes de maig despres d'anar amunt i avall durant 3 anys ... a sa peninsula em sento i sentia enterrada en vida i aqui a Ciutadella em sento mes viva que mai...
... aqui no tinc la intensitat que tenia tots aquests anys a l'India pero es diferent ...
tinc son perque no dormo prou i les nits les passo xerrant o aprenent o compartint o vivin amb tota aquesta enorme familia nova que tinc ... que es la del xat...
aquesta finestra que obro i us tinc tots a la vora meu ...
ara la mare es aqui amb mi ... i estic una mica tristona nomes una mica he dit !!!!
perque esta i comença estar força desmemoriada i la cosa va creixen cada cop mes ... la mare es una de les persones mes fantastiques i meravalloses com totes ... i em pregunta sovint que es el que acaba de fer o com es va aqui o allà ... o si la plaça de la catedral es la que que acabem de veure ... estic gaudin molt de la seva companyia i jo l'hi dono tot l'amor que puc sentir ... pero comença una cadena perpetua que no m'agrada gens ni mica pero es el que es ... jo de moment estare amb els ulls ben oberts i el cor tambe per seguir com estic ara no ¿?
continuarà ....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Hobbes |
Abraçades
Tuesday, November 11th 2008, 5:14 AM
És la cosa que em fa més por, la pèrdua de la memòria. No em fa por la mort, al cap i a la fi, la mort és arribar al res quan ja no som res. Tant li fa.
Però perdre els records... som el conjunt de tots els nostres records, els nostres moments compartits, si perdem això, què som?
Suposo que haurem d'apendre a viure la vida en cada instant, que cada instant sigui el nostre present, però també el nostre passat i el nostre futur.
Abraça-la, abraça-la fort en cada moment, que les teves abraçades, les teves carantonyes siguin eternes, fent-li companyia allà on ella estigui existint.
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
