| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bugy
|
|
| |
JA NOMES SOU PETITS FANTASMES
 dimecres 12/novembre/2008 - 04:38  1797  8
Si petits fantasmes, grans mestres. M’heu fet viure en el pais de les ombres, de la foscor mes gelida i paralitzant. M’heu ensenyat el cami de la por, del panic, envoltada nomes de foscor i trencant en mil troços, qualsevol llumet d’esperança que creuava pel meu cap, en els pocs moments de llucidesa que tenia, dins la vostre presor, aquella a la que em vau obligar a viure. No en sabieu mes, no en vau voler aprendre mes, no vau creixer mes. Us con formaveu amb la vostre vida petita, plena de dolor, sentint llastima de vosaltres meteixos, sentin-te-vos sempre inferiors. Per aixo em picaveu, em despreciaveu, m’humiliaveu, per aixo preniu el meu cos per la força ( vau tenir el meu cos, per desfogar les vostres necessitats, pero ara se, que mai vau tenir la meva anima, el meu jo, no em vau tenir mai cencera ).
Ara i aqui desde aquest do divi que ha sabut guardar la meva anima, aquesta força que mica en mica m’’ha portat al cami de la llum, de la magia. Us dono les gracies, perque amb la vostre rabia m’ heu fet millor persona.
No em vull despedir, sense dir-vos, que fa molt temps ja vaig decidir deixar de ser una victima. He fet fora de la meva vida la negativitat i desde aquesta prespectiva veig el mon ple de possibilitats. Vosaltres els meus fantasmes, cada dia sou mes petits mes llunyans, menys poderosos i jo em sento mes gran, guanyo perque soc mes valenta, mes capaç.
Pobres covarts, que utilitzeu la violencia per demostrar el vostre poder sobre els mes debils. Sense saber que no tot es guanya amb força fisica, en hi ha una de mes poderosa, la força d’esperit, la força interior. Aquesta que vosaltres no teniu i que a mi m’ha fet lliure.
He sentit la necessitat de publicar tot aixo i ho he fet perque aquest xat mÂ’ ofereix aquesta opcio. Perdoneu,pero el teclat no em funciona prou be i no he pugut accentuar cap paraula, pero igualment amb faltes incluides no meÂ’n he pugut estar, de escriure aquestes ratlles i es que quan el meu cor te ganes de parlar no el puc frenar.
Molts petons a tots i totes i molt dÂ’amor tambe.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mrcs72 |
Mmmmmm
Thursday, November 13th 2008, 1:08 PM
Hola vida. M´alegra llegir aquestes paraules. Es dur superar aquests tipus de fantasmes i tu ho has fet. Per això t´admiro. Per la teva força, per la teva capacitat de tirar endavant, per la teva valentia alhora de tornar a començar i per les ganes que encara tens d´estimar i de riure i de ser feliç.
Fora fantasmes, fora violencia. Lluitem pels bons sentiments, pel respecte, per les bones converses, per entendre el que l´altre diu sense haver d´aixecar la ma, per un bon whisky amb gel tota estirada al sofa, per una bona estona de mitja sense patir, per una caricia de bon dia, per un petó de bona nit, per un petar de riure, per uns fills que tens fantà stics i per tot el que vingui i molt més.
T´estimo. Guapa.
|
|
andreuett |
EM TREC EL BARRET
Wednesday, November 12th 2008, 9:14 AM
Si noia, ets lliure, i tens d'estar.ne orgullossa!
No es fà cil a la teva edat, tenir aquesta valentia, hi ha molta gent adulta, k no ha trobat la teva förmula mà gica,i el k més mérit té, es k la hagis volgut exterioritzar, pq més d'algun.na, l'hauria d'adoptar, grà cies en nom d'ells, petonets, per cert, a la teva foto t'assembles molt a la cantant d'operación triunfo, la Bet, no tu han dit mai?????????
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
