| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Dijous...
 dimecres 12/novembre/2008 - 07:59  667  6
Avui m'he adonat que, d'un temps ençà, deixo les coses sempre per a demà. Que és bastant meritori tenint en compte que ni tinc, ni he tingut mai, rellotge. Cert que la gent de la meva quinta, en fer la Comunió, en solia rebre un a rellotge com a regal aquell matí de maig. En el meu cas me'l va portar la meva tia de França. I en arribar la nit va deixar de fer tic i de fer tac. Aquest rellotge va arribar al meu canell disposat a esclavitzar la meva vida, i va ser incapaç de sobreviure als jocs d'un nen de set anys.
Fa aproximadament un mes i mig que vaig comprimir la meva vida i els meus records dins de catorze capses de cartró. Les vaig posar en una furgoneta de lloguer, i les vaig portar a la faldilla del Pirineu. Vaig deixar enrere les urpes de Ciutat Monstre. I des d'aquell dia tot al meu voltant ha estat molt estrany. Tot han estat anades i vingudes. Tot ha estat començar de zero cada dia. Sense més obligacions que les que jo he dictat per al meu present. Sense escoltar el meu passat. Sense esperar el meu futur. Tot ha estat assaborir cada segon. Cada esglaó. Cada porció reduïda de Sol d'hivern. Cada cigaló de Bayley's al poble del costat. Cada conversa amb desconeguts/des. Cada rengló que he publicat. I cada rengló que he amagat.
Alimentar-se del present no és del tot nou per a mi. Pot ser que ara hagi estat conscient d'això d'una forma molt més assossegada, però no és nou per a mi. Ara no dec ni una de les hores del rellotge (que no tinc) a cap esclavista dels que m'envolten. Ara el meu temps és meu i, en conseqüència, el dedico només a mi. Ara travesso el meu desert, i deixo darrere de mi el rastre de les meves veus. Ara tu (sí, tu, qui si no?), si vols, pots trucar a la meva porta. Però tu (que sí, clar, tu) saps que la porta sempre ha estat oberta.
M'adormiré una estona. Una estona significa no tenir hora de ficar-se al llit, ni molt menys de sortir d'ell. Però m'adormiré. Que demà tinc una cita, i vull estar preparat. Demà et veig. Quedem, com sempre, al nostre banc del nostre parc. Fins demà, Dijous.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
