| |
Descobrint l’amor
 dijous 13/novembre/2008 - 06:26  1589  1
Estava tant cansada d’esperar-te, trobava tant a faltar tenir-te al meu costat, que estava a punt de treure’t dels meus somnis per donar-te una abraçada.
Però en aquell precís instant arribares, sorgit del cel estrellat, m’envoltares dins el teu mar de tendresa i vaig sentir com ressorgien les meves esperances.
Agafats de la ma vam endinsar-nos en un penya-segat i allà, sota l’abric d’aquella cova, custodiats per la llum de la lluna i protegits per la brillantor de les estrelles vaig sentir els meus músculs estremir-se al contacte amb la teva pell i com l’escalfor dels teus llavis penetrà dins la meva boca desitjosa d’assaborir la teva llengua.
Els teus dits van acariciar la meva pell com si tractessis de brunyir una pedra preciosa i al sentir-te dins meu es despertà un volcà, que enmig de panteixades i ofecs, estellà en mil guspires de passió i tendresa.
De sobte, em vaig adonar que no pensàvem igual, no teníem les mateixes inquietuds ni les mateixes il•lusions, però no calia, perquè les nostres vides, les nostres ànimes, els nostres pensaments es complementaven i es fusionaven amb una complicitat que aconseguí desbordar els sentiments i sobrepassar les barreres del raonament.
Sentiments que sabíem efímers i que per tant, acaronàvem amb tanta força, que per uns moments, vam creure que els podíem atrapar i retenir-los per sempre.
Fou llavors quan descobrí que estimar no és només sentir amor per l’altre, és sobre tot, comprendre l’altre.
I ara, renunciaré a tu, perquè si estimar és desitjar la felicitat de l’altre, sé que la teva felicitat resideix en la teva llibertat i no et puc retenir al meu costat, tot i que ara ja no em fa falta, ara ja conec l’amor de veritat.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
