| |
queixes
 diumenge 16/novembre/2008 - 03:05  1015  3
En tinc per queixar-meÂ’n -jo crec que amb raó-; de fet crec que estic queixant-me des que tinc més o menys raó -vull dir coneixement- i des dels dies aquells ja llunyans en la meua existència, quan encara la "democrà cia" era cosa dels Pirineus en amunt i somni dÂ’uns quants somia-truites de tot aquest grapat de terres i països obligats en alguns casos a viure sota la mateixa bandera i el mateix idioma i que anomenem Espanya, ja nÂ’ha plogut i prou! Els qui llavors manaven i ordenaven a cop de ban i corneta, hui continuen manant a cop de vots i talonari; tant seÂ’n fa que nÂ’hi haja a Madrid un govern que diu dir-se dÂ’esquerres o un rei que diu dir-se constitucional; lÂ’anomenada esquerra encapçalada pel PSOE, prou farà de no destorbar massa, terratinents, militars, Ésglésia, banquers i ultranacionalistes espanyols dispostos a vessar la sang de qui siga en nom de Déu i de la Pà tria; pel que fa al rei, millor ni nomenar-lo - a la meua edat no em convé massa dÂ’anar a parar a la garjola per dir el que en pense-. En fi, que aquesta democrà cia posa massa mordasses encara al poble i pocs entrebancs als poderosos, als quals, què dificil resulta de poder-los asseure a lÂ’escó dels acusats!; si més no, feu un cop dÂ’ull a lÂ’ecandalós cas Fabra, que fins a nou jutges i sis fiscals se nÂ’han desdit del cas, però Fabra no deu ser pas l’únic dissortadament. La llei -sempre ho he pensat- no sÂ’ha fet per protegir el ciutadà del carrer, sinó per fotreÂ’l si sÂ’alçava contra el seu amo-, al capdavall ha estat lÂ’amo qui ha manat escriure la llei per sentir-se segur i protegit. La història dÂ’arreu i dÂ’acÃ, des de la més antiga a la més recent aixà ens ho confirmen , una i mil vegades; dÂ’exemples, només cal eixir a la porta del carrer per assabentar-seÂ’n dÂ’alguna, però què hi farem, sovint sentim a dir. "el món va i vé però mai no es deté" va dir Fra Vicent Ferrer, dominic i noble valencià .
|
| |
|
Contactes
Registra´t
