| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de copdecap
|
|
| |
José Mari també tenia setze anys!
 dijous 11/desembre/2008 - 02:00  1077  3
Si dic que estic molt emprenyat amb l’Estat, crec que encara em quede curt. Tothom, si fa no fa, ens hem assabentat aquests darrers dies de la mort a trets d’un jove de setze anys a mans d’un policia allà a la llunyana Grècia, i els aldarulls al carrer que això n’ha provovcat per part sobre tot del jovent , que tot seguit ha estat titlat "d’antisistema", talment foren perillosos delinqüents (tot i que segons el meu parer, fins i tot, els més "perillosos delinqüents" tenen dret a la vida) que cal escombrar de la nostra benauarada societat democà tica i capitalista. El que em fa venir la fel al cor de tot això, és comprovar com a tot arreu L’Estat sempre se’n fa servir dels mateixos arguments dialèctics que ningú mitjanament honest se’n pot arribar a creure com és ara això del "tret a l’aire" On he sentit jo aquesta mateixa cançó?
Ja fa uns pocs anys d’això, durant l’època del triomfalisme socialista d’en Felipe González, i a la ciutat de Saragossa ( de molts tristos i amargs records per a mi), jo tenia un jove amic de setze anys el qual va morir assassinat pels trets de la policia local quan fugia en companyia d’un meu germà i un altre amic en un cotxe propietat de la mare d’aquest darrer que el conduïa, i l’únic que tenia més de setze anys; això va succeir pels més cèntrics carrers de la ciutat com si fora el Chicago dels anys 20. També llavors es va dir allò del "tret a l’aire"; cal dir que el xicot alcançat per les bales dels agents municipals saragossans va agonitzar en braços del meu germà . A mi m’ho vingué a comunicar la Policia Nacional del que mes o menys havia pogut succeir cap a les tres de la matinada "...n’hi ha un de ferit, però el teu germà està bé!" em va dir un dels policies. Pocs dies després, el meu germà i l’altre company més gran và ren eixir de la presó preventiva sense cà rrecs. A la premsa, apenes un ressó. S’hi feu un silenci "oficial", i es va passar pà gina com se sol dir. No n’hi hagué cap mena d’investigació, i per supost cap procès judicial. L’assassà o assassins del jove José Mari de tan sols setze anys poden viure i morir tranquils. l’Estat vetlla per ells!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
