|
Mirant la gent q passa pel carrer
divendres 12/desembre/2008 - 07:36 349 2
Des de la meva "oficina" o "parroquia", dieu-li com volgueu, veig passar la gent pel carrer. Gent de tot tipus, uns més alegres q d'altres, això segur.
No sé q pensen, ni senten, és com qualsevol altre aparador de productes, q no en saps la qualitat fins q el tastes...
Amb la gent, passa el mateix, no saps com són, fins q no t'aventures a conèixer. Per això, no deixa de sorpendre'm , la facilitat q tenen alguns o algunes per fer una crÃtica tan a la lleugera, de gent q ni tant sols coneix.
Jo tb he pecat d'això, ho reconec, pro intento no fer-ho.
Ja fa molt q em ralaciono amb gent de tot tipus i suposo q estar de cara al public, dona més peu a saber de les xafarderies dels altres. M'han arribat històries de tots tipus i colors.
Ara per ara, inetento no opinar de gairebé ningú.
El q no vulguis per tu, no ho vulguis pels demés.
No sé pq.Potser, pq la nostra vida ens resulta insulsa o potser la voldriem haver viscut d'una altra manera o ves a saber q, q fa q hi hagi aquesta mena d'exercici "lúdic" tan practicat entre tots nosaltres i q moltes vegades fa mal a qui és el centre de les nostres crÃtiques.
M'han arribat a explicar moltes coses de la vida privada d'altra gent i sempre arribo a la mateixa conclusió: i ami q?!?!?! Q n'haig de fer del q facin o deixin de fer els altres???
Ara si, q no senti res dolent a no se q sigui cert, d'algú q m'estimo, pq llavors puc arribar a saltar al coll!!
Q tots tenim defectes i jo, un carretó ple!! Q n'he fet de grosses i de tots colrs i suposo q en faré alguna més, pro espero no fer-ho amb premeditació i traïdoria,I si en algun moment n'he fet alguna, q m'ho digui la persona en qüestió, q no hi hagi intermediaris, q després la pilota és fa molt grossa i aixà no es poden arreglar les coses.
De mi se n'han dit moltes coses, unes certes, unes altres no tant i d'altres, completament inventades. Ara, ja no em fa res, els q em coneixen, ja saben com sóc, Tb mentiria si no reconeguès q m'agrada saber el qes diu de mi, pro no deixo q les mentides m'afectin. No deixo de ser com sóc, q hi farem!!
Per això, un petit consell, q jo intento aplicar-ho cada dia. No perdem el temps, escrutant la vida dels altres, q la nostra ja és prou complicada i com a mÃnim jo, ja tinc prou feina amb intentar portar la meva el millor q sé ...
Apa, aquà us deixo un dels molts pensaments q em venen al cap, quan no tinc feina i veig passar la gent passar pel carrer...
Muakis!!
|