| |
Sense sentit
 diumenge 21/desembre/2008 - 11:14  1672  4
Incertesa d’actuar, de què fer, com parlar, com entendre….
Aquestes alçades seguiré caminant, però no sé amb quin sentit, estic apunt de perdre’l.., no sé si plorar, pensar, parlar … ja que sempre acabarem discutint…
D’avegades ens creiem molt adults, i a l’hora de la veritat, ens invaim d’una estúpida infantilesa, que només fa que ferir, i cada dia dol més…
Junts en tots els moments hauria de ser, i et creia, pensava que sempre hi series amb mi, fins ara ho has complert, però una frase destrosa… en questió d’instants m’he sentit destrosada, enganyada....
No vull cap justificació, no em serveixen, massa tard! Però saps que un altre cop, tornaré a trucar-te, aguantar-te els plors i a permetre’t rectificar… suposo que això forma part d’estimar a una persona…
Em sento estúpida.. deixant que el temps passi per actuar, destrossada per confiar i creure una cosa quan m’ha demostrat una altre, encara que hagi rectificat…
I un altre cop més, et perdonaré, i deixaré pasar el temps, fins que la tornis a cagar i segurament et tornaré a perdonar .. i és així com cada dia em sento més estúpida, em tanco a plorar i no trobo cap solució, tinc por a allunyar-me de tu, t’estimo..
Pero no sé quin dia serà aquell que pensi primer per mi, i després pels altres…
|
| |
|
Contactes
Registra´t
