| |
QUAN SUSPIRO
 dijous 25/desembre/2008 - 02:47  410  1
Olives a l'hivern,
blat a l'estiu.
No tardis a venir,
t'espero i et desitjo.
Jo et reclamo, jo t'espero,
crido a l'aire el teu nom.
plens els dies
en els que et ploro.
Quan suspiro,
fins hi tot l'aire m'amarga
si no et miro.
Quin torment!
que l'aire que respiro sigui àcid
si no et sento!
Flors a l'abril,
primavera llimonera,
qui pogués dir-te
com et vull fer meva.
Tant t'estimo,
tant et vull,
que quan el mar sigui meu
te'l regalaré.
Quan suspiro,
fins hi tot l'aire m'ofega
si no et miro.
Quin torment!
que em fereixi l'aire
si no et sento.
Oliver al camp,
pi a la serra.
Negres són els ulls
que a mi em cremen.
A mi em cremen,
a mi em maten,
la flor del meu atmetller
la despilfarren
Quan suspiro,
fins hi tot l'aire se'm clava
si no et miro.
Quin torment!
que em traeixi l'aire
si no et sento.
Arrós sobre la sorra,
buits sobre el mar.
El meu cor amant
en mans de l'atzar.
Mort de pena,
mort de dolor,
desfullant la rosa
de l'amor.
Quan suspiro,
fins hi tot l'aire desapareix
si no et miro.
Quin torment!
que desaparegui l'aire
si no et sento.
|
Contactes
Registra´t
