| |
Una vegada més....
 divendres 26/desembre/2008 - 07:06  1251  3
Una vegada més. Tota jo sóc sensacions, agradables, dolces, vives... Tot jo impregnada de quelcom intangible però real, ho experimento amb la meva pròpia pell. Vius amb elles durant uns dies, unes setmanes, convius amb elles i les fas teves i agradables, i dolces i vives.
Quan ja formen part de tu, et prometen somiar en tot allò que has anhelat durant molt de temps, et deixen volar tan amunt, que perds aquest món terrenal i material de vista, i et fan tan feliç que és impensable esborrar el somriure del teu rostre.
Però... una vegada més...
En el moment on tot allò que anhelaves ho veies ja com una realitat, quan aquell somriure formava part del teu rostre, i estaves volant tant i tant amunt que els núvols dibuixaven el teu camí... arriba el moment, curt, però intens, massa intens... que trenca tot allò que sents, ho deixa en mil bocinets dins teu, i cada un dels bocins conté un anhel, un trosset de somriure i un intent de vol.
I malgrat potser ningú en té la culpa, et sents traït, enfadat amb tu mateix, amb el món... Et sents buit i alhora estúpid per haver donat tant de tu, per haver-te donat la oportunitat de sentir, d’anhelar, de volar i de somriure... Una vegada més.
Però... hem de deixar de sentir, somriure, volar i anhelar per la por a caure? Us ho demano, tan sols una vegada més...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
