| |
Diumenge al matÃ
 diumenge 28/desembre/2008 - 08:31  992  0
Sovint, molts dies solc despertar-me ben enjorn, i no perquè això mÂ’agrade, sinó perquè ja no trobe com estar-me al llit, que acaba fet-me mal tot el cos de tant de bellugar-meÂ’n dÂ’un costat a lÂ’altre;ara panxa amunt, ara panxa avall; ara pel costat dret, ara per lÂ’esquerre...però ja no em ve el son; i faig un cop dÂ’ull a la finestra de la meua cambra, i tot és encara a fosques, ni seÂ’n sent encara cap soroll de bellugsar-se gent pel carrer, ni de cotxes i, ni tan sols que puc escoltar encara el primer xiulit del trenet que puja per primera volta a Rafelbunyol o que nÂ’abaixa a València. LLavors decedesc dÂ’alçar-me i dÂ’encendreÂ’m la primera cigarreta del matÃ, i tot seguit em faig un cafè americà -tots els altres vicis meÂ’ls ha prohibit el metge- Jo sempre he comparat els metges, un poc, com els capellans; .-no faces això, no faces allò etc...!. El tabac em fot, és clar, però ni tan sols se mÂ’ha passat pel cap això de desempallegar-meÂ’n; si quan vaig treballar de jove a les mines de carbó, i en vaig caure mal del pit, i no meÂ’l vaig voler deixar el tabac, ara que ja vaig per a vell, no crec que mÂ’agafe la voluntat, aixà de cop i volta, de fer-meÂ’n abstemi dÂ’aquest vell vici (?)
Bé, hui ja som a diumenge, i ha eixit un dia dÂ’aquests prou lleig, amb un cel brut de núvols de totes les grisors, i plovisquejant, i aquest fred humit de les vores mediterrà nies que seÂ’t clava als ossos i no saps com traure-teÂ’l si no és engegant la calefacció. Ja ben dÂ’hora que he tret al parc dÂ’acà a prop el gos, però no mÂ’hi he pogut estar massa estona; l’únic gos que nÂ’hi havia al carrer era el meu! però això sÃ, sempre trobes que nÂ’hi ha gent que encara ha matinejat més que tu, o que si més no, ha eixit al carrer a estirar les cames un poc abans; som a les festes nadalenques i diumenge, i hui per no treballar, no treballen ni els fematers, que prou que es mereixen un descans! LÂ’altre dia, lÂ’endemà de la Nit de Nadal, els contenidors del fem estaven de bosses, fins i tot, amb munts a les voreres; nÂ’hi ha que vore si en fem de fem i de deixalles la gent després dÂ’una nit de festa!
i això que diuen que estem en crisi, que és veritat que ho estem, però la gent no per això, vol renunciar a passar-s’ho bé, encara que després caldrà comptar, fins i tot, la xavalla a l’hora d’anar al mercat!
|
Contactes
Registra´t
