| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
La mateixa merda de sempre
 dimarts 6/gener/2009 - 06:08  1523  4
He reduït el meu temps davant del televisor fins a l'extrem de veure-ho entre parpelleig i parpelleig als bars. Ja no vull que aquesta maleïda pantalla comparteixi amb mi les seves nits en vetlla. Ni que m'informi de totes les barbàries que assolen aquest Planeta Malalt. Ja en tinc bastant amb les meves merdes, les dels altres que se les processin ells. Que sembla tenen temps de sobres. I jo ni tinc rellotge ni vull tenir-lo.
Aquest matí, recolzat sobre la barra del bar més proper a la meva humil casa, he vist tropes d'assassins envoltant Gaza. He vist aquestes imatges postnuclears foses en verd llampant que anuncien tempestes. Sense calmes prèvies. He vist la mateixa merda de sempre escampada pels mateixos racons de sempre. He vist bombes ploure sobre nens a qui ja no els queden ni els seus plors per poder abrigar-se. He vist tota aquesta merda per enèsima vegada. I, tot seguit, he vist mil boques que balbucejaven en tertúlies de merda donant la seva opinió més modesta.
He sortit al carrer abraçat a la meva cigarreta i he sentit gent posicionar-se en un dels dos bàndols. He vist emportar-se les mans al cap a àvies que encara recorden els ecos de les bombes que van partir les seves vides en dos. I tot el món sembla coincidir que no són aquests dies per a aquestes merdes. Que a la terra promesa haurien de saber guardar les formes. Fins i tot ara, malgrat que mai no van saber fer-ho.
M'he ficat en un altre bar deixant a les meves esquenes el fred. I en l'altre costat de meu quintillo de cervesa, la maleïda televisió seguia amb la mateixa cançó. Li he vist els empastaments a un energumen cridant que en la lluita contra el terrorisme tot val. Que visqui la guerra. Que visqui el dolor. Que visqui aquesta maleïda olor de napalm que se't clava a la maleïda pituïtària i que no hi ha forma d'oblidar. I que visquin les bombes i els ulls en blanc. Que ja està bé, collons. Que ells són els bons, i la resta (tots) els dolents.
Jo, de tota aquesta merda, l'únic que trec en clar és que cada vegada em dura menys un quintillo de cervesa entre les meves mans. Que me'l bec a tota ostia per anar-me'n del bar a un altre costat. A un altre costat on em mengi per dins el fred, però on no em senti envoltat de gent d'aquest calat. Que prefereixo morir-me al carrer que entre aquesta gentussa que m'envolta. Que no m'agraden les guerres. Menys encara quan gairebé tots els morts moren al mateix bàndol, perquè d'això ja no es diu guerra. A això se li en diu atemptat.
I com més us conec em sento més sol. Celebro cada segon el fet d'estar quedant-me sord a passos gegantescos. I m'agradaria horrors que algun dia, aquest televisor que maleeixo, em mostrés els carrers de Palestina sense sang. Palestina un matí de maig sense sorolls dormint als seus peus. Però sé que aquesta nit Palestina tornarà a morir. I que, demà, la tornaré a veure agonitzar al bar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
