| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campaneta
|
|
| |
EM FA MAL EL COR
 diumenge 11/gener/2009 - 01:44  1843  16
Avui m'han fet un comentari que jo creia que mai sentiria, almenys de la meva familia, de la meva filla.
Ja saveu tots que tinc fibromialgia i que hi ha dies o setmanes que no puc fer res, ni les coses tant senzilles com obrir una ampolla d'aigua, pentinar-me, coses tant senzilles per la resta de la gent que suposo que deu ser dificil de comprendre quan els que viuen amb tu han de sentir un dia i un altre, m'ajudes?.
Jo estava molt segura que la meva familia m'entenia, perquè molta altre gent propera i no tant propera ja se que no ho volen entendre, i m'hi confor-mo, i tant me fa, pero la meva filla... aixó m'ha fet molt mal, creia i esperava el seu suport incondicional.
Avui li e demanat que m'obris una ampolla perquè jo no podia, i m'ha contestat que en lloc d'anar demanant ajuda a tothom constantment, potser m'hauria d'acostumar a fer servir altres estrategies per fer el que no podia fer.
Potser molts de vosaltres no m'entendreu, però per mi ha estat molt dur acostumar-me a ser una discapacitada, jo tota la vida he lluitat per tirar endevant i quan vaig veure que amb aquesta malaltia no podia lluitar, se'm va ensorrar el mon, ara ja m'hi he anat acostumant, ja se que no puc lluitar, quan el meu cos em diu "NO", es que no.
Me'n estava sortint molt bé perquè confiava moltissim en la meva familia i si ells em fan costat, em veig amb cor de tot.
Però avui el mon se m'ha ensorrat, ara només tinc ganes de plorar i només penso en que faré si em quedo sola, cosa que no m'havia plantejat mai perquè creia que les meves filles mai em deixarien sola del tot i que hi podia comptar sempre, indefinidament. Ara ja veig que no, potser a la meva filla només se li ha escapat un dels seus pensaments que mai hauria gosat dir-me, però el cas es que ho ha fet i ara ja se el que pensen i també se que ja estan fartes de pensar que tenen una mare amb una malaltia cronica, que a mida que es faci gran empitjorarà i per elles aixó es un problema perquè volen fer la seva sense tenir lligams ni mala conciencia.
Jo no vull que deixin de fer res per mi, mai, però si que em comprenguin i es donin compte de quin és el meu estat i com jo, aprenguin a conviure amb la meva malaltia, perquè no hi ha cap més remei que tirar endevant així.
No saveu el bé que em fà poder compartir-ho amb vosaltres, em trec un pes del cor, si m'ho quedo tot a dins no ho podria aguantar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
gràcies!!
Monday, January 12th 2009, 12:07 PM
Sou com un bàlsam curatiu.
Ja he parlat amb la meva filla, com dieu vosaltre, en una cosa tots heu coincidit, es que no volia dir conscienment el que va dir inconscienment.
No tinc cap dubte que m'estima, cap, però si que la meva malaltia per ella es una gran putada, i a més ara se el que pensa encara que segons ella no m'ho he pres en el sentit correcte.
Passo pàgina, i donaré temps al temps, ja veurem com es va desenvolupant el dia a dia.
Una forta abraçada per tots.
|
|
martina40 |
LA SEVA FILLA TE TOTA LA RAO!!!!!!!!!!!!!!!
Sunday, January 11th 2009, 2:10 PM
Però vós , avui esteu molt baixa de moral,vós teniu de agafar altres estrategies per fer fàcil la vida, la seva i la de la seva familia, jo sé k la campaneta es una dona forta , per dintre i fràgil el seu envàs, recursos, estratègies, en el meu país diem: si no encuentras el camino, busca el sendero, equival a dir, que si et tap se't ressisteix,punxala amb un ganivet, veuràs aigua, i li sentarà més bona que mai, un petó campaneta et continuaré llegint, i no ploris, que les llàgrimes no et deixaràn veure el sol.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
