| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Markus7
|
|
| |
Addicció a la infelicitat (bloc seriós, sí sóc el MK7)
 dimarts 13/gener/2009 - 08:55  557  11
Cada vegada està més demostrat que el que més ens posa i excita és estar tristos i ser infeliços. Molts penseu que estic boig, i què? Faig mal a algú? No us ho passeu bé alguns? En el cas que pugués fer mal algú només seria a mi mateix i, per tant, és única i exclusivament, el meu problema.
D’altra banda, a vegades penso que ser feliç o infeliç és més mental i dominable del que sembla. Ens posem tristos per tonteries que no vénen a compte. “Oh, es que me ha pasado esto, sabes? I mira...” I l’altre membre conversacional diu: “Hostia, pues sabes, a mi vecino el otro día se le murió el padre, pero al lado de lo tuyo es insignificante.” A vegades dóna ganes d’engegar a prendre pel cul a tot déu, tu. I quan estugui bé que torni.
Si us fixeu, en la majoria dels meus blocs sempre són coses que toquen el tema de l’humor o la paranoia boja markusiana i a alguns us embogeix, veig. Però nens i nenes de la sala, posem-nos les piles i fem com l’Arale, tu “a reír que es pecado” i si cal amb un orinal a sota per pixar de gust. Però ja està bé, cony!!! Ni al xat podem estar sense passar-nos el dia plorant o lamentant? Entro al xat, faig la meva bola, (“a mucha honra”) potser més del que hauria, però això ja torna a ser el meu problema, i m’agrada, i si a sobre sóc acceptat doncs “ni te cuento”. Fins i tot, jo començo estar fart de posar-me així per algunes coses, deu anar bé també riure’s una mica d’un mateix per descarregar tota la merda que no aguantem a sobre. O fer un bloc, com ara faig va bé, també, o no?
Moltes vegades fer un bloc i desfogar-te et fa sentir millor, tu, realitzat, com més persona... però bueno, no sé què en pensareu alguns de vosaltres.
En definitiva, a “vivir” tristos o feliços, això ja és el vostre problema, però a viure.
Visca el “jajá” i a plorar quan es mori algú de veritat! Au!!!!!!!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cetic |
havaaaaaaam
Wednesday, January 14th 2009, 5:10 AM
com que tens un ego que ni jo!!!
Eh eh que el meu ego el cuido i el rego a diari. Una mica de arrogancia, una mica de xuleria, una mica de criticar els demes una mica de ser idolatrat per algun gremlin i aixi un te un ego que no li cap!!!!!
Posant-nos serios, per una vegada que el Markus s'hi posa, venim de una cultura católica on representa que aquet mon hi venim a patir. No dic que seguim aquesta maxima de pe a pa pero sembla que en general tenim tendencia a tirar per aqui. Per aquet estat de infelicitat cronica. I bueno el tema dels blogs es unn joc, lleig per mi, no el de vomitar i punto sino el de compadirte de tu mateix fins a limits realment vomitius provocant la conseqüent compassio i onada de blogs de anims i jugant aixi a rebre la atencio dels demes. Aixo si que ho veig molts cops al xat i per mi realment el millor per la persona que fa el blog es que li fotin canya i es deixi del "qui no plora no mama", que la mama em de ser nosaltres ja i no buscar-la per aqui fora.
I dixo lo dixo,
em miro el Markus
i dic....
quita bixo
:P
|
|
Vegana |
quina empanada...
Wednesday, January 14th 2009, 4:33 AM
Primer dius: "En el cas que pugués fer mal algú només seria a mi mateix i, per tant, és única i exclusivament, el meu problema".
I desprès claves els imperatius: "En definitiva, a “vivir” tristos o feliços, això ja és el vostre problema, però a viure".
Però si barreges la primera i segona frase et surt:
"En el cas que pugués fer mal algú, en definitiva, a “vivir” tristos o feliços però a viure, només seria a mi mateix i, això ja és el vostre problema, per tant, és única i exclusivament, el meu problema".
Ara ho veig més de manual d'autoajuda psicotròpica
:P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
