|
Teresina, mestressa flequera
dijous 15/gener/2009 - 10:43 466 3
TERESINA, MESTRESSA FLEQUERA
La Teresina i el seu marit són a la rebotiga. A la botiga hi ha la dependenta llegint una novel•la.
Teresina: Té, una carta per tu!
Marit: Què és?
Teresina: Una multa. Anaves a 90 per hora per l’autovia de Castelldefels...
Marit: (Irreproduible)
Teresina: I aquí no entra ni una rata.
Marit: (Irreproduible)
Teresina: Escolta “que no estamos tan mal hombre!”
Marit: (Irreproduible).
Teresina: Veus, la Sara, s’ho pren bé. No entra ningú i ella no s’hi capfica. Va llegint una novel•la. Mentre tingui feina, treballarà i, quan no, a cobrar de l’atur.
Marit: (Irreproduible).
Teresina: Posant-nos nerviosos no anirem enlloc. Hauries de pensar en estratègies per a que la gent comprès més, encara que fos més barat.
Marit: Ah sí? Per a que després ens ho fotin amb els impostos i amb les multes? Que penquin ells, home! Jo no penso fer ni un producte nou més. Com més fas, més t’escanyen....
Teresina: Saps que quan t’enfades estàs molt interessant?
Marit: (Irreproduible).
Entra una clienta a la botiga.
Teresina: Mira, ha entrat una clienta!
Marit: No pot ser!!!!
Dependenta: Aquesta senyora diu que el seu marit s’ha quedat sense feina i que si aquí n’hi poden de donar?
Marit (a la dependenta): I tu què opines? Has despatxat gaire avui?
Teresina: ( al seu marit )No t’enfadis amb la Sara, que no té la culpa de res. (al seu marit): Digues-li que de moment no, però que ens deixi el seu nom i telèfon i si necessitem algú ja el cridarem....
Marit: Però què coi dius?
Teresina: Mira maco, mai no se sap. A més no vull perdre un client...
|
|
|