| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Desequilibris
 dilluns 26/gener/2009 - 07:59  1497  4
Vaig esperar, assegut a l'únic banc que hi ha a l'andana, a l'arribada i posterior sortida de l'últim tren del dia. Quan se'n va anar vaig tenir clar que la nit començava a campar al seu aire sota els meus peus. Vaig guardar les meves dues mans a les meves dues butxaques i vaig tornar a entrar al bar. Un bar qualsevol d'un poble qualsevol però que té a bé permetre fumar en el seu interior quan l'últim dels trens de cada dia passa per l'estació. I fins que el fum pot dormir en un cendrer en el meu costat, no ocupo el meu tamboret ni demano un quintillo de cervesa per entretenir l'altra mà.
Vaig esperar, assegut sobre un mur de pedra envoltat per una intensa boira, l'arribada d'un nou dia. Vaig poder comprovar que els galls solen tenir el seu rellotge biològic en molt males condicions. Són molt més fiables els lladrucs dels gossos que, a força d'insistir, acaben coincidint sempre, en un moment o un altre, amb el trenc d'alba. Quan el Sol es va postrar als meus peus vaig entrar al meu cotxe i em vaig apropar al bar per prendre un cigaló. Com tots i cada un dels matins d'aquest hivern que mostra les seves dents amb tanta agressivitat.
I entre una cosa i l'altra molt poc a destacar. No és senzilla la vida quan un no mira el seu rellotge a fi de prevenir un embús. No és fàcil anar i venir sense presses. Tot requereix un cert procés per poder entendre la realitat que ens envolta. Malgrat que s'amagui amb massa freqüència rere la boira. I, pot ser que a causa d'aquest ínfim detall, ens passi completament desapercebuda. Però, repeteixo, no resulta una tasca senzilla aclimatar-se a la calma. No és fàcil quan s'arrossega una àncora des de Ciutat Monstre.
Avui he decidit trencar-me per dintre. Llançar al terra les fitxes i al cel el tauler. Avui enganyaré el meu rellotge, per enèsima vegada, i passaré una altra nit en blanc. És l'única forma que he après per ajustar-me a les meves normes. L'única opció viable per emmotllar-me a aquest món que transcorre a un ritme diferent del meu. Aquesta nit no desfaré el llit que mai no faig pels matins. Perquè m'he cansat de fer la migdiada després del sopar. I perquè continuo entossudit a no torçar el braç que em van amputar fa ja massa anys. Perquè no vull ser més ni menys, ni esperar gens ni menys. Perquè en tinc prou, en aquests dies tan freds, amb saber-te per deixar de tremolar. Perquè en tinc prou, i això no li ho he explicat mai a ningú, amb deixar fugir el tren que mai no he volgut agafar per seguir endavant.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
No
Sunday, February 1st 2009, 10:20 AM
Hola petit princep, ara feia dies que no em conectava al xat.cat i he trobat aquest escrit.
No crec que passant les nits en blanc aconsegeixis ajustar-te a cap norma, tot el contrari.
El teu mon es molt diferent que el que tens al voltant, però aixó no et pren cap valor, més aviat et dona l'oportunitat d'aportar el teu granet de sorra per poder canviar alguna cosa que no t'agradi.
Mira, jo m'he cansat de lluitar contra la fibromialgia i contra els metges, i perquè no em puc quedar quieta sense lluitar, sense fer res m'he unit a l'organització de l'associació de Fibromialgia de Catalunya.
Aqui si que podré lluitar, i penso fer-ho, i si el mon que m'envolta no m'enten que es fotin, i no pararé fins que m'escoltin i puguin pensar, encara que feblement que s'estàn equivocant i capgirar aquest mon que no m'agrada.
Una abraçada Petit princep, i continua somniant i lluitant, no et donis per vençut, siusplau.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
