| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Animals innocents
 dimarts 27/gener/2009 - 05:19  414  4
Som a la casa de pagès d'uns amics. Després d'un dinar excessiu m'assec a una de les butaques per a fer la migdiada.
Quan em desperto, tinc una gata de mesos clapant als meus genolls, sa mare dormint a una banda meva, un gos petit clapant a l'altra banda i un pastor escocès clapant als meus peus.
Penso que la meva dona o la meva filla o els meus amics han posat tots aquells animals allà , que és molt difÃcil que hagin vingut tots a jeure amb mi. Soposo que tard o d'hora en sortirà una foto.
Però encara que els hi hagin deixat, el cas és que no marxen.
La gata, ronca.
Jo penso que els animals sempre m'han estimat. Em sobrevaloren en el sentit que pensen que sóc millor del que sóc en realitat. Només són capaços de captar el meu esperit juganer, però no el meu egoisme.
La meva dona ve i somriu. Pregunta: "Has vist com està s?" I jo que li dic que sà i m'arronso d'espatlles. No vull fer cap moviment ni cap soroll brusc per a no molestar les bèsties.
La meva dona crida a les altres dones i criatures i els hi diu: "Mireu, gats i gossos, m'han pres el lloc...!
Però la meva filla petita, que no està per bromes, espanta els animals i li diu a sa mare: "Ja està ! Mare: seu:"
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
per la biofÃlia...
Wednesday, January 28th 2009, 4:23 AM
que és un sentiment de connexió a la totalitat de la vida... una cosa semblant al que senten les budistes i també a la que s'assoleix a través de certes drogues que obren portes del cervell i que duen a un estat que en diuen d'intersubjectivitat, i que vindria a ser alguna cosa semblant a saber que estem pensant i sentint el mateix, alhora, persones diferents encara que no obrim la boca per dir-ho.
És un sentiment que la cultura ens anula quan ens programen per jerarquitzar-nos i per etiquetar coses com ara: està bé matar el "teu" porc i fer-ne botifarres però està malament matar el "teu" gos per fer el mateix.
AixÃ, anulant aquest sentiment, el cervell ens prepara per sobreviure en un món social que es basa en la por i la pèrdua. I si t'hi fixes, totes les relacions que establim, entre persones, entre idees, entre estats/nacions, entre grups, entre el que sigui, són més neuròtiques que biofÃliques.
O si més no, a mi m'ho sembla...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
