| |
QUI NO VULL SER
 dissabte 31/gener/2009 - 01:26  390  0
Camino com l'home que avança per aconseguir viure al morir,
les petjades que deixo, s'esborren, i de totes elles,
recordo les que m'han fet caure, patir, cridar i plorar.
El tresor que busco està en mi, encara el busco,
patint en cada tros que perdo al cavar sobre mi.
A vegades em sento com el Títol de l'article,
aquell que està encara per definir.
Igual que el text que escric,
ple d'emocions sense sentit.
Em pregunto qui no sóc,
i penso:
la suma de les meves decisions m'han fet qui sóc.
Per tant, saber qui sóc o no sóc, no alleugerà inquietuds.
Decidir els actes que dia a dia es presenten,
formaran els pilars del demà.
Per això és important tenir uns valors i una ètica,
amb respecte als altres i paciència per un mateix.
Les decisions són correctes, si li sumem les ganes
de millorar, l'endemà serà futur, però no qualsevol futur;
el teu futur!
De fet, som fruit de les circumstàncies,
poques coses podem decidir durant la vida,
el treball per viure i un sistema a seguir.
On som responsables de veritat, on som
nosaltres per escollir.
Allà on resideix el sentir, resideix la llibertat.
És aquí, lliure, on comprenc qui sóc.
Saber qui ets, conèixer com ets.
Després de compendre que les preguntes
que em feia, eren preguntes sense resposta.
No puc pretendre obtenir una resposta a una
pregunta feta a partir d'una visió irreal de la vida, de mi.
Entenc que no seré mai allò que ara vull ser:
dia a dia decideixo petites coses, que a la fi,
em fan qui sóc. Dia a dia em canvia la visió de la
meva vida, quan més conec,
més vull canviar.
|
Contactes
Registra´t
