| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de siset
|
|
| |
El meu petit tresor
 dijous 10/gener/2008 - 09:50  1594  8
M’he construït una caixeta: per mi es un tresor on hi poso cuidadosament totes les vivències i bons moments dels últims anys , un a un.............sense presa....per poder donar el màxim sentiment a cada moment, i poder viure cada vivència com a única que es.
Cada dia, al obrir la caixeta, el cor sembla que s’aturi, les mans tenen por.....haig de respirar a fons..... obrir-la a poc a poc.......molt a poc a poc......però al cap d’uns minuts, torno a reviure centenars de els millors moments....... i tot i que sembla estrany, se que només així podré tenir les persones a prop, i elles sabran de com els estimo.
Per lluny que estiguin, fins i tot sabent que potser no els veure mai més o simplement per que ja ni hi son
Llavors parlo amb la caixeta: oi que faràs que els moments i vivències no es tornin records?
I ella hem respon: per això m’has fet de boix........ una de les fustes que aguantarà tota la vida.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
clic |
... de capses i caixetes
Thursday, April 3rd 2008, 4:43 PM
Amb el neguit arrapat al cos va pujar les escales de l’Oficina d’Objectes Perduts. Estava sorprès, l’havien avisat que havia un objecte al seu nom i que, en compliment de les ordenances, havia de ser retirat en un curt plaç de temps sota amenaça de constrenyiment.
Allò l’inquietava per formar part de totes aquelles coses no previstes que havia eradicat de la seva vida. Temps enrere havia decidit que el més convenient era tirar pel dret i no perdre’s en el dolor d’una vida trencada. Què podia ser allò? Un objecte? Algun error administratiu potser.
En aquella llòbrega oficina el va envair el desassossec, aquest era doncs el lloc on trobaven les coses perdudes, els objectes de tota mena, paraules a punt de dir, moments oblidats, somnis, il·lusions... Que estranya aquella parella del racó que amb un somriure d’ell responia a la felicitat d’ella, potser els havien avisat a ells també?
Amb un interrogant es va adreçar al mostrador, allà metòdicament va ser identificat i informat que havia de signar un papers, per a la fi dipositar el paquet al seu davant. Lentament el va desembolicar i allà, per a la seva perplexitat, va aparèixer una capsa de música amb les lletres del seu nom. Curosament la va obrir vigilant algun ull indiscret i del fons càlid de la fusta va sortir la seva ànima. Una inesperada llàgrima li va caure galta avall.
|
|
monica |
UN VIATGE
Thursday, January 10th 2008, 10:52 AM
Una vegada vaig escriure un conte, on una nena feia un viatge amb una maleta.... pero aquesta maleta no duia res a dins, curiosament ningu la va aturar, ni li varen preguntar on anava i perque d´una maleta sense cap objecte personal a dins.....
Durant el viatge anava ficant i treient cosses de la maleta, i anava passant el temps, vivencies, cosses, persones,llocs....... i ella vinga a possar i treure. Un dia , amb el pel canos, arrugues a la cara i les mans curtides d´un viatge dur.... algu li va preguntar el perque d´aquella maleta i el perque aquell omplir i buidar?...... i ella va respondre que al final de seu viatge necesitava tenir allo que un dia encara que tant sols fora per uns instants li van robar...... somriures, llagrimes,tristos, alegries,motivacions, tendresa,preocupacio....... en fi, allo que un dia la van fer sentir-se viva.
Ja veus, jo tambe tinc sino una capseta, una maleta que es va omplin a mida que jo em vaig fent gran.
Es realment molt bonic e que has escrit, i no deixis d´omplir-la mai.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
