| |
Les banyes dels cavallets de mar i altres micro-contes
 dimarts 10/febrer/2009 - 12:10  525  1
LES BANYES DELS CAVALLETS DE MAR
“Els cavallets de mar també son infidels.”
El Periódico 24-07-2007. Pag 26
Aquell cavallet de mar ho havia aguantat tot. Les rondinamentes de la seva sogra, les rondinaments de la seva ègua, les rondinamentes de les seves filles. Era una cavall de mar com cal. El tenien en tanta consideració que fins i tot li havien proposat que fos el cap de la manada durant els propers anys. I ell no havia dit que no.
Però vet aquí que unaz egua opulenta s’enamorà apassionadament d’ell. Sabia que era un amor impossible però s’hi ressignà. Treballant per ell com a secretària ja en tindria prou. Tenint-lo a prop cada dia ja en tindria prou. L’amor és ple de sacrificis i ella hi estava disposada. No consumaria el seu amor però al menys estaria a prop d’ell.
Era com l’imaginava: amable, cortès, educat, intel.ligent, treballador i molt guapo. Tot va anar com una seda fins que les mans d’ell penetraren pel seu escot, van prèmer plens de desig els seus pits i van tirar per la borda la teoria de la fidelitat dels cavallets de mar.
UN PASTÍS SORPRESA
“Nou intoxicats per ingerir un pastís de marihuana.”
El Periódico 24-07-2007. Pag 27
En Pere era el rei de les entremeliadures. Al barri li tenien pànic, a l’escola, horror, a casa seva, els seus pares el temien com els romans havien temut Calígula o Aníbal.
Malgrat tot en Pere tenia la seva colla d’amics. I fins i tot hi havia una nena de deu anys que presumia de ser la seva novieta. No és que en Pere fos molt agraciat físicament, ni que treguès molt bones notes, però era la nena més respectada de la comarca. Si ell era el rei indiscutible. Ella era l’indiscutible reina, vet aquí.
Per l’aniversari del Pere la Lloba, que així es feia anomenar l’Àngels, havia preparat un pastís sorpresa. Els comesnsals van trobar que feia un gust estrany, però ningú no s’atreví a criticar res. Al contrari, els més pilotes van repetir dues o tres vegades.
Després passà el que passà. Una orgia inimaginable entre criatures d’aquella edat.
LA SEGONA FLETXA
“La fletxa de Rebollo tornarà a encendre el foc olímpic a Montjuïc. L’encesa del peveter serà demà l’acte central del quinzè aniversari dels Jocs del 1992.”
El Periódico 24-07-2007. Pag 27
L’Hereu, en Montilla, en Zapatero i en Clos volien convèncer l’Erra per a tornès a tirar la fletxa que encenguès el peveter. La comnemoració dels 15 anys dels Jocs Olímpics del 92 havia de ser una gran, enorme, colossal festa.
Però l’Erra no ho veia gaire clar. Recordava l’éxit d’aquell moment amb nostàlgia però quina necessitat tenia de jugar-se el prestigi? Ara era més gran, li tremolarien les cames i els pols. Faria el ridícul. Quines ganes. Deixaria de fer anuncis. No, no valia la pena.
Al final ZP feu un xec que va fer posar els pels de punta a tothom. Catalunya era un graner de vots socialistes i el PP anava molt fort . No podien estar per romanços. .
Arribà el moment de la veritat. Erra va fer el millor tir de la seva vida. Però no encengué el peveter.
Inexplicablement hi havia hagut un tall en el suministrament de gas.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
