| |
Tres micro-contes
 dilluns 23/febrer/2009 - 05:00  521  1
CONQUESTES
“Bandera medusa” a la Costa Brava.”
El Periódico. 26-07-2007. Estiu pag 6
Els humans ni ho sospitaven però la bandera de les meduses aviat onejaria als castells, als ajuntaments i fins i tot als governs autònoms amb la sobirania més escarranssida.
Tot era qüestió de temps. Cada vegada que la minuta del rellotge avançava, les meduses el multiplicaven, triplicaven i quadriplicaven. Ningú no les podria deturar.
Malgrat que algunes caiguèssin, guanyarien la partida.
Tot estava tant contaminat, tant fet un fàstic, que al final l’única sortida viable dels homes seria emigrar a un altre planeta. I deixar que la terra fos regenerada, si es que això encara era possible.
Els planetes de l’univers tremolaven de por davant d’aquesta perspectiva. I alguns sentien tant de pànic que, colossalment, esclataven.
NOTES MARINES
“L’òpera “Norma” cala a la platja de la Barceloneta.”
El Periódico. 26-07-2007. Estiu pag 16
Quan les sirenes van sentir aquella música es van empipar molt. Com s’atrevien els homes a fer-els-hi la competència d’aquella manera? Per què Neptú, en comptes d’estar assegut al seu tro disfrutant com un babau de l’espectacle, no posava les coses al seu lloc? No era estrany que els humans haguèssin deixat de creure en els deus, no.
Van intentar tapar amb les seves veus les veus dels cantants però una mirada desafiadora de Neptó, ensenyant-els-hi el seu trident, les va fer callar.
Però la diva fallà una nota agudíssima. Els humans xiulaven. La mar reïa com una boja.
Neptú va manar a la sirena Silfis que sortís a l’escenari. Cantà més divinament del que no ho havia fet mai.
Cap humà no va escapar.
LA GATA MÉS NEGRA
“El gat que prediu la mort. La mascota d’un geriàtric dels EUA identifica els interns que estan a punt de morir.”
El Periódico. 27-07-2007. pag 27
La Blanqueta era una gata ambiciosa. No s’acontentava caçant ratolins. Caçava humans. De fet no els caçava, però sabia quan una persona havia de morir.
Això a la residència geriàtrica on s’estava no queia gaire bé: malgrat que tothom deia que estava tant i quan fotut, ningú no tenia pressa per deixar aquest món. I l’empresa tampoc no volia perdre els seus clients. Però ningú no s’atrevia a fer-li res a la gata. .
Però la Blanqueta tenia un amic: era el senyor Samuel.que havia aconseguit ensinistrar la gata per tal que tots els mascles que li feien la competència, se l’anèssin a l’altre barri, deixant-lo de com a rei únic de l’harem.
Un dia es va presentà la Mort per endur-se en Samuel. Ell no volia marxar, ara que s’ho passava bé. Així que, tirà la gata al damunt de la Mort i la a mort morí fulminantment.
|
Contactes
Registra´t
