| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sidonie
|
|
| |
sense titol
 dilluns 23/febrer/2009 - 06:58  1285  6
"Reses perquè aquesta sigui la teva vida sense tu, reses perquè tinguin moments de felicitat tan intensos que qualsevol pena sembli petita al seu costat.
Reses a no saber què ni a qui, però reses. I no sents nostàlgia per la vida que no tindràs, perquè en aquells dies habràs mort. I els morts no senten res ni tan sols nostàlgia. "
Mun pare estava pensatiu, el veia que reflexionava la seva mort, crec que pensava aixo, crec que un cop més, de plors, moments amb persones estimades aceptava el seu final, la seva parada de tren que li toca baixar i abandonar-nos fins la propera vida que ens trobem tots plegats.
Toco les seves mans, fredes amb un color blanc pàlid, les seves mans van desapareixent en mica en mica, com la pols. La seva mirada perduda, mirant des de la finestra el cel i els ocells que volen lliurement entremig de les branques. Ja no es vol mirar més el mirall, ha perdut la seva identitat, s'ha bloquejat.
Avui al mati el veia girat d'esquena amb la manta i el seu gorro i estava com destemplat, fràgil i em feia patir, el veia que es sentia sol o tenia por, llavors no he pogut evitar de treure'm les sabates i estirar-me el seu llit, abraçarlo i per darrere fins que es calmés. Llavors s'ha calmat i s'ha posat a dormir, m'esperat que dormis fins que me aixecat silenciosament i me asegut a la cadira mirantlo com dormia tranquilament.
Ma germana gran s'ha estirat amb ell al llit al seu costat ensenyant fotos del carnaval i tal.
Sé que la majoria dels meus blocs ara només parlo del meu pare, pero em costa molt, penso fredament i se'm cau el mon a sobre, estic espantada sincerament per el dia que arribi.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
És molt dolorós.
Tuesday, February 24th 2009, 1:49 AM
Els moments que estas passant són difícils,
per dir-ho d'alguna manera. Saps que tots
els que t'apreciem, estem amb tu, et fem
costat, i compartim, encara que amb menys
intensitat que tu,el dolor que estas patint.
Personalment, jo no t'he pogut escriurer res,
fins ara, perque no em surten les paraules
que et puguin ALIVIAR una mica la teuea
aflicció. Ànims, ets jove i forta, i qualsevol
frase que escrigui, no és suficient per combatre
la pena que et desola. Que jo també ho he passat,
només et serveix per saber què DESPRÉS, també
et passarà.
Ara pensa, de totes maneres que,
amb tot i el dolor que sents, estas portante com una
filla exemplar, que li estas fent sentir quant t'el estimes
i que fas TOT el que pots per ell. AMOR NOBLE
QUE NO TE PREU!
Una abraçada ben forta!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
