| |
Dietari d'un noble
 dimecres 4/mar/2009 - 06:04  1363  4
Benvolguts xat.cataires,
Aquesta tarda he fet cridar el meu secretari per a que llegís els escrits publicats en aquest hostal. El fet de construir un relat, d'endreçar pensaments i sentiments en paraules l'una darrera l'altra, implica una tensió, un desvelament de l'ànima que porta una lluita interior. Els vostres escrits em plauen i us en dono les gràcies. En primer lloc voldria afegir-me al dol de Na Sidonie que ha perdut el seu pare. Una abraçada per a ella i una pregària pel repòs etern del seu pare.
Pensava en tot això quan aquesta tarda aclaria els records dels meus anys a l'internat i mirava de treure l'entrellat a l'ingrés a un món desconegut del que no en tenia cap referència. Com que no es tracta de fer massa escrits sobre tot plegat, he intentat pensar quines foren les coses més profitoses que en vaig extraure.
Mirin, a l'edat de 14 anys encara era un bon salvatge acostumat a la vida al camp i a saltar rierols. L'escola estava situada dalt d'una muntanya a prop d'una ciutat. Mai abans havia vist una ciutat, mai havia vist el mar i més tard vaig descobrir que la seva aigua era salada. Aquella serpentina de llum elèctrica que veia des de la finestra em causava vertigen i alhora em cridava a l'assalt. Aquestes ganes de viure em portaren a intentar l'escapatòria. Pensava que potser Josefina viuria allà baix i la trobaria.
He de recordar que al primer any les sortides a l'exterior estaven prohibides. Però no vaig poder resistir-ho i em vaig escapar amb els estudiants d'últim any en una de les tardes que tenien lliures. Aquells cotxes de cavalls, aquell tragí impressionant de gent, els cafès i les botigues em deixaren impressionat i mai més vaig poder veure una ciutat amb una mirada tan intensa com aquella. Observant els carrers vaig perdre de vista els companys i quan ja era ben fosc, la policia em va trobar en un raval i em va portar a l'internat.
Em castigaren sense vacances. Durant uns mesos les estones de lleure les passava reclòs en una habitació de la qual només en sortia per assistir a classe, a missa, menjar i dormir. No us enganyaré, fou un temps de gran profit. Una tarda em vingué a veure Fra Anselm, un monjo vellet, cec, d'ulls brillants, de somriure suau i de barba blanca i llarga. Em va dir:
-Fillet, et porto dos regals. Tantes hores aquí dins pensant no és bo. Mira, són dos llibres. Un està en blanc. L'hauràs d'escriure tu. Apunta-hi tot el que et passi pel cap i quan tinguis la meva edat serà un llibre extraordinari. L'altre ja està escrit. És molt antic i ha fascinat els homes de totes les èpoques. Algú va intentar prohibir-lo, però la lluita per l'amor i la llibertat va poder més que això.
Al vespre, havent sopat, el vaig obrir. A la pàgina 1 hi deia: Homer. L'Odissea.
"Conta'm, Musa les accions d'aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d'haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies....". Un relat que m'ha acompanyat tota la vida.
La situació m'hauria pogut portar a ser una persona amb una incapacitat per a la relació social. Però me'n va salvar l'estudi de les lletres clàssiques, la filosofia i la religió. I sobretot la pràctica de la boxa, un dels esports més nobles que hi ha juntament amb l'esgrima i el rugbi. Durant anys al castell he muntat combats de boxa d'una gran noblesa, tècnica i competitivitat.
Sempre he pensat que hi ha una cosa pitjor que no tenir ferides al cos i a l'ànima: és no tenir-ne cap. Com deia el meu avi, hi ha massa gent que té por de morir vestit, vull dir, por a viure, a caure i a aixecar-se. L'internat va ser una porta oberta al món, la noblesa en sentit ampli, que seria l'entrada a tantes històries que aniria vivint i que llavors desconeixia. Moltes d'elles les tinc apuntades al llibre que em va regalar Fra Anselm i els dijous les aniré transcrivint.
Fins la setmana vinent, estiguin bonets bonets
|
| |
|
Contactes
Registra´t
