| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tempo
|
|
| |
Cap al tard
 diumenge 8/març/2009 - 08:40  1826  2
Si no m'erro en els comptes, ara fa cent anys que es va publicar "Cap al tard" de Joan Alcover.
El recull conté un dels poemes més destacats de l'obra de l'autor, que és alhora un dels poemes que no està de més haver llegit en algun moment de les nostres atribolades vides.
Per si no ho havÃeu fet encara i en la confiança que no m'ho prendreu com una ofensa, aquà el teniu.
Si us vaga de llegir-lo, crec que en sortireu una mica més rics que abans de fer-ho. I jo sóc del parer que és en aquests petits guanys que podem trobar una justificació al camà que anem fent cap a l'única certesa que ens ha estat donada.
Aquà el teniu:
DESOLACIÓ
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartÃ.
Brots de migrades fulles coronen el bocÃ,
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com un fumerol de festa
al cel he vist anar-se'n la part millor de mi.
I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo sols visc per plà nyer lo que de mi s'és mort.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
