| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sr_Ramon
|
|
| |
Dietari d'un noble
 dimecres 11/mar/2009 - 07:00  1506  16
Benvolguts xat.cataires,
Sempre he estat un ferm partidari de la llibertat humana perquè, dispensi, senyoreta que em llegeix, ja sap vostè que els cavallers només defensem causes perdudes?
Diumenge passat vam celebrar el dia internacional de les dones. Alguns en diuen el dia de la dona treballadora, com si les gandules, les somniadores o les avorrides no mereixessin un homenatge. Facin el que facin, les dones tenen una indubtable superioritat moral sobre els homes. Per a copsar-ho només cal fer una prova ben senzilla que els contraposaré tot seguit.
Vagin vostès a una llibreria o biblioteca on el dependent sigui un home i demanin el llibre més rar que se'ls acudeixi. Ja poden pujar-hi de peus que darrera del taulell hi apareixerà un tipus antipàtic amb aspecte rebregat. Les seves sabates estaran plenes de pols i li faltarà un botó a la camisa. Donin per descomptat que l’alè li farà pudor a vinagre. Us atendrà com si la vostra presència el molestés, amb veu ofegada i tot mastegant pèsols us dirà: -no el tenim. Marxareu sense que us hagi saludat.
Els explicaré dos casos lluminosos en què vaig ser atès per una dona. El primer em succeí a París fa uns quants anys. Buscava un llibre en una llibreria de vell i no el tenien. Una senyoreta amb ulleres, mocador al coll i un jersei de color vermellós que combinava perfectament la sensualitat i la reserva, em va dir en un francès meravellós:
- Conec aquest autor i li buscarem el llibre. En algun lloc de París el trobarem, no pateixi. Ara, em sabria greu que marxés de buit. Segui un moment i deixi'm que li llegeixi un fragment que em sembla que li agradarà. Ja m'ho sabrà dir.
La madameoislle es deia Simonette, un àngel de Déu. Em va preguntar per què m'interessava precisament aquell autor i em féu una sèrie de preguntes que si te les fa un home no tenen cap importància, però que si te les fa la Simonette és una experiència molt agradable. Hi ha dones que són un temple de paciència. Si tenen la paella pel mànec, s'ocupen de les coses més trivials amb un gran sentit pràctic.
L'altre cas és el de la senyoreta Gisela, una arxivera magnífica que va endreçar i classificar tot l'arxiu de casa. Cartes, mapes, partides de naixement, papers de propietat, factures, etc. Li vaig fer instal·lar una computadora i una bona taula a l'arxiu i la vaig deixar fer. A les tardes, si era hivern, sèiem vora de la llar de foc i m'explicava les últimes troballes. Si era a l'època del bon temps, m'agafava del bracet i sortíem a passejar pel jardí.
Un home rodejat de llibres vells és una rata de biblioteca enderiat en teories que fan venir mal de cap, un pesat de barra de bar que s’entesta en seguir xerrant quan els cambrers recullen. En canvi, una dona en aquest lloc, és una conservacionista de tot allò que la humanitat mai hauria d’oblidar, la victòria de la civilització sobre la grolleria, un sol que il·lumina i omple l’habitació més llòbrega. Una dona en un lloc així és la memoria histórica, el nostre codi genètic, la dignitat, les receptes que l’àvia li donà i que et curarà aquella tos que ja fa massa dies que dura.
No vulguis comprendre-la, incansable soldat. Un dia té 86.400 segons: amb dos o tres en tindràs prou per fer-la sentir única, per treure aquella espurna que només tu tens i que ella està esperant en silenci. No temis les seves fantasies inconfessables, en tens prou amb estimar la teva princesa.
Fins dijous que vé, estiguin bonets bonets
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
monica |
Doncs sí...
Friday, March 13th 2009, 6:44 PM
... amb la llibertat que dignament em pertany, em nego a utilitzar el mot "superior" "millor" "més que ell/a", i m'ocupo, d'observar pacient les criatures, de les quals, jo mateixa formo part. En cada una de les escollides, trio un fet, físic o no..., i, amb els ulls del meu cos tancats, i, amb els ulls del meu sentir tancats, per no saber si home o dona. Plaentment prenc...
en unes, carícies, abraçades, contacte, petons, sexe...
en altres, afecte, tendresa, companyia, amor...
Fins pronte!!
|
|
ATHENEA |
El contrari son 180º :
Thursday, March 12th 2009, 7:11 AM
Un home client és fantàstic !
És decidit, té les idees clares del què vol i no vol i no és desconfiat !
Pim pam patapam !
Excepte el calçaces de turno que ha de consultar amb "la seva senyora" o "la dona", i ho diu amb ulls temerosos i mans tremoloses ( d'aquests n'hi han de totes les edats )
Tant sols tenen un problema, el risc de morositat és molt més elevat
Una dona clienta és un desastre !
És indecisa, insegura, dubtosa, amb paranoies sobre detalls absurds, analitzen 100 opcions, punyeteres, en resum esgotadores estiguin comprant 100 o 5.000
Pel temps que atendràs a 10 homes, 1 dona, segur.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
