| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sr_Ramon
|
|
| |
Dietari d'un noble
 dimecres 18/mar/2009 - 06:59  1308  5
Benvolguts xat.cataires,
“Les banyes de don Càndid” era el nom de la revista clandestina que fèiem quatre companys de l’internat, “Els quatre genets de l’apocal.lipsi” que ens dèiem. Un que sabia dibuixar feia caricatures; un que sabia fer versos satírics ridiculitzava els monjos, els mestres i els alumnes que no volien comprar-la; i els altres dos enquadernaven i distribuïen. Vam batejar-la com “les banyes de don Càndid” en honor al fundador de l’escola, sant Càndid de Fortuny. Els calés recollits servien per comprar tabac i pagar les rondes de vi a les tavernes quan teníem la tarda lliure.
Una tarda d'hivern vam veure una munió de gent que reia, cridava i aplaudia a la plaça del rellotge. Al bell mig hi havia tres guàrdies que intentaven subjectar una dona que anava borratxa i que els escupia, els insultava i els esgarrapava. Semblava una posseïda. Els assistents l’ovacionaven i tiraven coses als guàrdies.
Al nostre costat hi havia una noia amb aspecte de ser una meretriu.
-Què ha passat aquí?- vaig preguntar-li.
-Ah, res, el de sempre. La Josefina ha tornat a beure i ha tornat a apedregar els vidres del Museu de l’Heràldica- em va dir.
Josefina? Vaig fixar-me si era ella i vaig quedar de gel quan finalment vaig reconèixer-la. Intentant fer-me el desmenjat vaig preguntar-li si la coneixia.
La metretriu em va aclucar l’ullet i em va dir: -xato….
-D’acord. Vaig allargar-li un bitllet per a que seguís xerrant.
La meretriu prosseguí. -La Josefina ven espelmes a les esglésies, fa feines pel mercat, renta morts, llegeix les mans i tira les cartes. És coneguda per aquests rodals.
-On la podria trobar?
-Ara es passarà dos o tres dies al calabós per escàndol públic. El canonge de la catedral intercedirà per ella, la deixaran anar i d’aquí un parell de mesos tornarem a estar igual.
-Em sabria dir on viu?- vaig preguntar-li.
-Mira, rei. Darrera de l’edifici de Correus tinc un piset la mar de bufó. Allà et donaré totes les explicacions i unes alegries que et faran molt feliç.
Se m’acabaven els diners que em pertocaven de “les banyes de don Càndid”. Així que no em va donar la gana de demanar diners a un dels altres genets. A més, encara havíem de pagar el cotxe de cavalls que ens portaria a l’internat. Aquesta era la norma: ens passejàvem per la ciutat amb cotxe de cavalls i amb xofer i drets saludant el personal.
Un cop vam saltar la valla i vam entrar a l’internat, em vaig adonar que havia perdut o m’havien robat aquell llibre en blanc que m’havia regalat Fra Anselm. Em va sortir de l’ànima: -em cago en la puta!”
Se m’havia girat massa feina: intentar recuperar el llibre on hi havia escrit la meva vida i localitzar Josefina. Tenia dues pistes: la prostituta i el canonge de la catedral, curiosament, els dos oficis més vells del món.
Fins dijous que vé, estiguin bonets bonets
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
