| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sidonie
|
|
| |
Reflexió
 dimarts 24/març/2009 - 07:57  1181  3
El món dona voltes, voltes, voltes, voltes i més voltes... i jo encara sento que el món gira massa rà pid de tal forma que m'atura el temps i em sento aïllada de la monotonia que porteu tots dia al dia.
Els meus peus toquen el terra, on està totalment buit, però estem tan capficats amb la monotonia que no ens adonem fins que no passa alguna cosa tan forta i que et descol.loca completament.
Tinc un gran dolor a dins que es inexplicable i és imposible descriure'l. Bé, la única persona que la va poder descriure grà ficament era la Mercé Rodoreda amb " la Plaça del diamant" mira que se'm feia pesada la obra de les vegades que me'l feien llegir a l'escola i selectivitat, que de ben segur aquest any sortirà alguna cosa de la MErcé Rodoreda com sino tinguessim escriptores catalanes.. però una escena d'aquesta obra la Colometa al vell mig de la plaça del diamant crida ben fort i de la seva boca sorgà un escarabat negre que s'escapava. Serà aixo el dolor, serà el que notu jo a dins meu.
Estic en un estat que el meu cervell anula les realitats de la meva vida i el meu cor està totalment trencat per totes bandes i el meu estat es inmòbil per dins. Tinc una fera a dins que no la tenia tan exageradament i que cada moviment, olor, persona que s'apropa l'ataco, per el gran dolor que tinc a dins.
Vas pel carrer i t'adones que les persones continuen fent el seu seguiment rutinari com si no hagués passat res, com si el meu pare no hagués existit mai de la vida. És quan t'entra una rà bia per dins i te'ls mires pensant " desgraciats no us heu enterat que el meu pare ha mort? no feu res per això?" però no, com veu diu la frase " la vida continua" i es aixi, a molts se'ls hi ha mort a moltes persones i a molts ni ens enterem de que s'han mort.
Jo no sóc forta, tot el contrari, no tinc ganes de viure, no tinc ganes d'entrar l'espectacle de la vida i caminar com tothom amb la bossa i l'entrepà de l'esmorçar pensant en la feina i en el dia a dia, no em veig capaç o ve m'excuso dientme a mi mateixa i a tothom que em rodeja que ho faré demà i aixi ho vaig dient cada dia.
Deixaré un temps el curro i els estudis ja voré si puc aguantarho. Ja voré.
Ja sé que últimament els meus blocs son d'un pesimisme que no s'aguanta i que molts que llegireu pensareu " collons, com està el pati" jo ja ho he dit, ho escric per mi només, perquè necesito almenys una eina per treure aquesta ansietat que tinc a sobre i almenys em procura alleujar el dolor que sento per dins.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
