| |
El Petit Ferran.
 dijous 9/abril/2009 - 10:55  1193  2
Capítol 1 : Metamorfosis
Una nit boja de Sant Joan, nit calorosa, amb sed d'alcohol, sed de sexe pur, la nit de dos joves, la Mireia i en Tomàs, sols en una masia celebrant l'entrada de l'estiu, del nou amor. Entre copes, dolços, jocs sexuals, la Mireia en Tomàs nus completament al vell mig de la muntanya, fent l'amor amb els mobles donant escalfor del foc per fer arribar pluja pels conreus de cara el nou estiu.
Els dos personatges amb plena follia entraven en éxtasi de plaer fins a deixar caure pluja damunt dels pits i de l'estòmac de la jove Mireia, tota suada, cansada però contenta, molt contenta, perquè està enamorada, està plena d'amor, tan plena que s'ofega i necesita cridar al cel per dir que està feliç... sola a la muntanya, amb la seva masia i el seu amor.
Es sent el cant dels ocells de bon matí. El sol lluen penetra a dins de les finestres de fusta als ulls de la Mireia. Ella girant-se veu en Tomàs dormit al costat del seu llit com un nadó tot roncant sense despertar-se ni ase ni béstia. La jove noia s'aixeca tota nua per rentar-se una mica a fora a la vora de la font amb una galleda i una esponja amb el sabó. Mira el paisatge mentre es renta i es sent lliure, sense preocupacions, l'aire fresc envolta el seu cos com un vestit de seda i el sol l'escalfa perquè no pasi fred. Sent unes mans a darrere, en Tomàs endormiscat li mossega el coll amb un petò ben dolç. Ella es gira i l'abraça ben fort sense apartar-se en cap moment. De cop i volta, en Tomàs tot extranyat s'aparta un moment d'ella " que tens a l'estomac?" , ella tota confunsa " com?" , " tens un bultet molt petitet, no et fa mal?" , ella es mirà el seu estomac i fent un riure tan tranquila digué " ah, doncs no jaja potser es un gra que m'està sortint, deixa'l que es maduri i després es treurà". En Tomàs tranquil la torna abraçar " d'acord d'acord".
Passaren un mes a la masia, ells dos sols, cuinant, rentant la roba, prenent el sol cada migdia, feien l'amor a les nits més fresques, però el famós gra encara es mantenia inctacte era una miqueta més gros que al principi, però es mantenia encara igual, a ella li començava a fer una mica de mal, se l'inflaven una mica els pits del dolor del granet, fins que una nit notava que aquell granet es començava a moure, ella tota espantada cridava al seu promés Tomàs, ell tot espantat obre la llum d'una lampareta, retira els llençols i veié que el granet es movia per dins, la jove noia plorava pensantse que havia cridat un insecte a dins i que la devoraria les entranyes, no parava de plorar. En Tomàs no saben què fer, va la cuina corrents agafa un ganivet per si l'insecte que sortís el matés i no acabés amb la Mireia.
De sobte, el granet s'obre, cau una mica de sang, a ella li comença a fer més mal i respira a fons per aguantar el dolor, de repent, es veu uns diminuts peus que surten del gra, en Tomàs i la Mireia tot confús no entenen res, ell estira en cautela d'aquests minusculs peus fins treure un nadó recent nascut del granet, tot diminut, minúscul, plorant com qualsevol nadó. Veu una minuscula placenta, en Tomàs amb el ganivet talla el cordó umbilical i treu la placenta, amb una agulla de cosir tanca la petita ferida d'un suposat gra, que acabat sent un part d'un minúscul nadó.
La Mireia emocionada sense entendre res, agafa amb una sola mà el diminut nadó, amb una copa de cava plena daigua el renta una mica amb el cotó perquè no sofegi ni es faci mal. Després, amb una caixa de mistos omple de cotó per tots els cantons i posa al petit nadó perque dormi juntament amb la mare durant els dies de vacances. En Tomàs sense entendre res preguntà a la seva novia " què faràs amb ell?". I ella digué " no ho sé, pero no el vull deixar sol, es quedarà amb nosaltres".
La nova entrada d'estiu nasqué de forma estranya sense motiu i raons, el petit Ferran.
|
Contactes
Registra´t
