| |
Quatre infra-històries
 dilluns 20/abril/2009 - 05:40  382  1
CITA
Després d’haver parlat hores i hores per internet, finalment aconseguiren una cita.
Ella no era la jove de cabells rossos, ulls blaus, caderes estilizades que havia jurat ser sinó una vella panxuda i arrugada a qui se li havien passat tots els arrossos.
Ell era un ordinador a qui un mal informàtic havia instalat un penis, un parell de testicles i quatre peus
LA PAU DE LA VIDA RURAL
Amb el boom inmobiliari aquell família havia fet molts diners. El pare havia començat fent d’ajudant de paleta perquè no servia per estudiar i havia arribat a tenir 600 persones treballant per a ell. Però, a més, havia tingut el talent de retirars-se a temps per la qual cosa, quan arribà la crisi, ell no s’enxampà els dits, ans al contrari, tenia molts diners estalviats amb els que especular en un món on quasi ningú no en tenia.
Una de les coses que van decidir va ser construir-se un gran palau a un poblet de la Catalunya rural per anar-hi a passar els caps de setmana.
Vet aquí, però, que la primera nit es van trobar amb unes molèsties que mai no haguèssin imaginat: el campanar de l’església donava totes les hores de la nit un parell de vegades i ja de matinada se sentien els galls i els esquellots de les vaques que no els deixaven descansar.
Van anar a parlar amb el capellà i amb els pagesos però els van prendre per bojos. Va parlar amb l’alcalde i aquest va negociar uns transacció amb el mossèn –arreglar el campanar de l’església a canvi de desativar les campanades nocturnes- però pel que fa als galls i a les vaques no hi va haver res a fer.
Finalment la família dels nous rics trobà la solució: arrendà un advocat brillantíssim i ecologista per a que posès una demanda per contaminació acustica contra els propietaris dels galls i dels vedells i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els hi va donar la raó.
D’ençà de llavors que les vaques passegen sense esquellots. I que als galls els hi tallen les cordes vocals al néixer. I que els gossos i els gats, que han vist quines males puces gasten els nous vinguts, només borden o miolen quan aquests no hi venen a passar el cap de setmana.
.
BUSH A GUANTÁNAMO
Bush fill, quan havia estat president dels USA, havia fet descansar la seva política en dos eixos: Guantànamo i Déu.
Déu, però, no estava gens d’acord amb aquesta barreja. No és que ell fes els seus judicis amb gaires garanties processals però per això ell era Déu i no un home. A ell no li podien demanar explicacions, malgrat que quasi tothom ho fes.
De tota manera quan morí Bush pensà que el podia fer feliç. D’alguna manera havia estat el terrorista número 1 del món i, per tant, el podia enviar al Guantànamo que havia construït a l’infern sense cometre cap incoherència.
CRISI I ZOO
En aquella època de crisi hi havia una munió d’homes que feien cua al zoo per ocupar les gàbies dels micos.
Consideraven immoral que ells s’haguessin de guanyar la vida mentre els ximpanzés, orantutans i tota la parentela s’estaven allà dins menjant, fornicant i dormint sense haver de témer res.
Finalment, els micos foren sacrificats i llurs gàbies ocupades pels més forts dels humans.
|
Contactes
Registra´t
