| |
Oda a Espanya ( Juan Maragall )
 dimarts 21/abril/2009 - 12:03  1249  1
Escolta Espanya, la veu d' un fill que et parla en llengua no castellana
parlo en llengua que m'ha donat la terra aspra;
en aquesta llengua pocs t'han perlat, en l'altra masa.
T'han parlat masa del seguntins i dels que per la patria moren;
les teves glories i el teus records, records i glories nomes de mort;
has viscut triste.
Jo vuul perlarte molt altrament.
Per què vessar la sang inutilment?
Dins de les venes vida és la sang, vida pels d'ara i pels que vindran;
vessada es mirta.
Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure
tràgica duies a la mort els fills, te satisfeies d'honors mortals
i eren tes festes els funerals, oh triste Espany.
Jo he vist els vaixells martxa replens dels teus fills que duies a que morisin;
sonrients martxaven cap a l'atzar i tu cantabas vora del mar com una folla.
On son els vaixells on son els fills?
Preguntau al ponent i a l'ona brava, tot ho perderes, no ten ningu.
Espanya Espanya retorna en tu, arranca el plor de mare!
Salvat, oh! salvat de tant de mal, que el plor et tornara fecunda,
alegre i viva, pensa en la vida que tens entor, aixeca el front,
sonriu als set colors que hi ha al nuvuls.
On ets Espanya? No et veig en lloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entes aquesta llengua que et parla.
Has desapres a entendre els teus fills?
ADEU ESPANYA.
aixo va ser escrit al 1.898 pero la follia de Espanya segueis tan actual ara com llevors, no se cap on anirem ni uns ni els altres, pero de moment seguim sense anar en lloc, som a Espanya, pero yo desde aquesta terra aspre, recurreguda per tramuntanes, xalocs i altres vent, pero una bona terra i sensa tanta follia com va dirte el poeta Maragall et dic Adeu Espanya, de mument es uns utopia pero igualment et dic Adeu Espanya.
|
Contactes
Registra´t
