| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Second Real Life
 dimarts 21/abril/2009 - 04:07  459  6
Ni la psicologia ni la sociologia son el meu camp i com sol passar, opinar sobre quelcom que no es coneix pot portar directament a un error.
Què condueix a una persona classificada de normal ( un d’aquests paràmetres de normalitat que la societat actual accepta) a instal•lar-se coma personeta a second life i viure una vida absolutament virtual?
El fenòmen Second Life és d'aquells moviments que demanen una profunda reflexió de cap on va aquesta societat, fins i tot es fan cursos de com entrar en aquest mon i com un si pot moure
Com tota decisió deu tenir pros i contres. En la banda dels pros, segurament una vida com la que voldríem a la realitat, encara que sigui virtual, et rebaixa els nivells de frustració a la teva firts life, aquella vida real que potser no és ben be el que hauries demanat però on les circumstàncies t’han portat. Potser en la banda dels contres, la buidor que es deu sentir quan es tanca l'ordinador i l'aplastant realitat cau al damunt dels que s'han muntat aquest situació paral.lela
Penso però que hi ha un grup de gent bastant superior als "enganxats" a second life, que son els que viuen una Second Real Life
La Second Real Life la formem tota aquella gent enganxada a xats, blocs, messengers, facebooks....on la gent es realment com es o aparenta ser el que voldria. Totes aquestes comunitats semivirtuals, i dic semi perquè son de membres reals i de vegades aquests integrants traspassen la línia de la virtualitat cap a la realitat, aquestes comunitats doncs, agrupen molta més gent que la Second Life.
Segurament els que en formem part seriem un bon objecte d’estudi.
Què ens motiva a entrar-hi? què ens enganxa per quedar-nos-hi? quantes i variades relacions s'estableixen entre els individus? Fins a quin punt creen dependència?
Segurament podríem establir estereotips, la persona sola que entra en un xat per matar l’avorriment o la que busca relacions immediates, la persona que entra en una comunitat de blog, per expressar què sent i saber que algú ho llegirà.... però segurament es tot molt més complex, no hi ha estereotips, hi ha mil variades personalitats. Potser podrem veure algun llibre que aviat en parli...
I tota aquesta reflexió perquè algú ahir em va confessar que estava enganxada al xat i em va recordar èpoques passades, i com al llargs dels anys suposadament he madurat la meva relació amb el mitjà virtual, ha canviat molt... Però tot i això encara no sabria dir perque formo part de la comunitat semivirtual...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cetic |
buff
Tuesday, April 21st 2009, 4:16 AM
es un tema complex perque no neix a internet sino que es tant complex com analitzar la gent que no sap que es internet. Som una societat plenament neurotica, ens enganxem a drogues que no fan res a les que si que fan, a la tele (aixo deien abans ara es internet), al menjar, al joc, a moltes coses contar de fugir de la realitat una estona o tot el dia.
Hi ha moltes neures derrere cadascun de nosaltres que ens porta a comportament neurotics que fa que no volguem afrontar la nostre propia vida suposo.
Jo el que he vist pel xat es que per cada un es una cosa diferent i que hi ha gent que li ha fet perdre coses i hi ha gent que n'ha guanyat...com tot el problema resideix en com empra cadascu les coses....
I es que cada un de nosaltres entra al xat amb una intencionalitat diferent, i, en el meu cas, en troba moltes altres que ni s'imaginava.
Pero amb internet o sense el problem radica en cada un de nosaltres a la hora de fugir de la realitat.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
