| |
Mentides
 dimecres 13/maig/2009 - 05:01  1500  4
A contrallum, com arriben a aquest món totes les coses bones, vas arribar tu. Quan ningú no donava res per ningú, i quan tornar a començar semblava infinitament més senzill que reparar tots els danys. Vas aparèixer just al mig del camí, i la sorra del rellotge va deixar de degotar. De la mateixa exacta manera que deixa de produir saliva una boca, quan l'avió que ve a bombardejar el teu poble obre el seu ventre i mostra les seves entranyes. La seva tripa plena de les bombes que algú va creure que eren la millor de les opcions possibles, darrere un futur i nou despertar per a tu i per a tots els teus. Somriu.
Suposo que desapareixeràs de la mateixa manera. Mentre els nens dormin. També suposo que si haguessis nascut serp hauries perdut la teva dent mortal a molt prompta edat. I, per soplir les teves carències, escopiries el teu verí en totes direccions fins a quedar-te completament sola a tota la teva jungla. Vas arribar a contrallum, i ara tot sembla un deja-vu que, per repetitiu i predicible, ni sorprèn ni diverteix. Ni tan sols no sé qui ets. Ni penso dedicar ni un d'aquests granets de sorra a descobrir-ho. Perquè no és assumpte meu. Perquè els dies, vida meva, jo els pinto i els destenyeixo sense pensar en les possibles conseqüències. Perquè els dies, vida meva, jo ja els tinc tots invertits en un demà sense presses. En un present pansit que, com les ferides, sé que és bo per a mi i sé que m'està curant per dins perquè em cou com un maleït Infern.
Ja no sé com dir-te les coses. No espero ni que les entenguis, ni que m'ajudis a teixir-les. Em conformo amb dir-les per netejar la meva consciència. Netejar-la a osties com si fos una puta catifa. Deixar anar una mica de llast, i algun altre d'amarratge, per a intentar que ell s'agafi el son un parell d'horitas. Per conciliar alguna cosa. Perquè amb tu ja ni ho intento. Amb tu, vida meva, prefereixo anar a la deriva. Prefereixo gronxar-me entre les ones del previsible i l'habitual. I tu vas arribar a contracorrent. Prefereixo col·locar un vas entre la meva oïda i la paret i gaudir de l'amena xerrada dels teus veïns. De cents d'hores buides i innòcues. Com el verí de la teva boca. Com aquesta dent que vas perdre, ningú no va saber mai on, i que tu sempre vas dir que mai no va servir per a res.
Torna a sonar aquest tic-tac que ho cobreix tot. Afina l'oïda, vida meva. Que la Parca ha tret bitllet, tan sols d'anada, cap a Ciutat Paradís. Recull les teves coses amb calma. Que la pressa mai no va ser bona companya en els teus jocs de llit. Jo esperaré on sempre. M'amagaré per si de cas. No anem a perdre aquesta partida, que sempre comencem guanyant, per una distracció de res. No tinguis por, vida meva. No ploris més. Que demà serà un altre dia. I el d'avui tot han estat, com sempre, mentides.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
