| |
VOLDRIA SABER
 divendres 15/maig/2009 - 11:37  471  0
Són elles les persones que fan el poema,
sentiments que neixen de la tristor,
es fan forts i creixen sense por,
Troços i espais on t'expliquen que la por,
és on esperes el dolor.
Imaginar la claror,
compendre la tristor.
patir el dolor.
Riure davant el lleig,
expressar el què sents sense por,
dir que no sóc el que sóc,
pensar que el teatre som tots.
Voldria saber:
On cau el que no sap volar,
Mira el cec on escriu el color,
Camina el coix on se sent invàlid,
Parla el mut, si l'entens.
Pateix el que no acceptes,
accepta com ets,
comprèn que ets afortunat,
Pensa que respires on ets senyor.
La certesa de viure,
la veritat de ser qui ets,
on et senyalen esdevens dit senyalador,
on neixes a la conversa, ets narrador.
Protagonista del dia que em trucar,
perdut en la nòmina del més enllà,
vol ser material, audi, BMW, Mercedes i normal,
Autor, actor i fidel a la Cienciologia.
Respón a "hey"
Respon "hey tal"
Diu: ferpecto a lo intrascendental
Diu: Fenómeno al impersonal
Poc a poc la crisi, arriba,
on els demés demanen,
altres prediquen,
on uns es queixen,
altreS s'aprofiten.
|
Contactes
Registra´t
